Francesc Torralba
Director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dr. Francesc Torralba
Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va defensar el passat 11 de gener la seva quarta tesi doctoral a la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts cristianes amb el títol “Interpretació teològica de la Façana de la Glòria de la Sagrada Família segons el projecte original d’Antoni Gaudí. Fonts espirituals i teològiques de la seva escatologia”.
L’estudi recupera el projecte que va dissenyar el mateix arquitecte de la basílica per a aquesta façana. Un treball que per a Josep Maria Turull, rector de la Sagrada Família, permetrà conèixer millor la intenció d’Antoni Gaudí i la seva visió del temple. La tesi ha estat dirigida pel rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig, també acadèmic de número de la RAED, que fa tot just dos anys participava en la III Setmana de la Bíblia que es va celebrar a la Sagrada Família amb la ponència “Meditació bíblica sobre la façana de la Passió”. Entre els membres del tribunal de tesi hi havia el director i arquitecte del temple expiatori, Jordi Faulí.
La Façana de la Glòria serà la darrera i ha de ser la més destacada del temple, ja que s’ubica com a entrada principal. Dedicada a l’ascensió de Jesús al cel està previst que inclogui referències a la mort, el judici final, l’infern i la glòria de Déu pare. Tanmateix, tant el projecte com la seva execució està envoltat d’una agra polèmica des de la construcció el 1975 d’un edifici que desvirtua la façana tal com es va dissenyar als seus orígens. Si bé al seu dia el Ministeri de Cultura va assenyalar que no existia al projecte original l’escalinata prevista davant la façana, diversos plànols de quan Gaudí encara estava al capdavant de les obres contradiuen aquesta versió.
Si bé en els primers plànols del temple signats per Gaudí el 1885, la façana queda retirada del carrer per deixar espai a l’ara polèmica escalinata, la façana alineada amb el carrer i les escales sobre un pont apareixen citades com a projecte de Gaudí a la premsa barcelonina el 1903 i el 1907. Així mateix, apareix invariablement en els plànols del temple a les publicacions de la Junta d’Obres dels 1914, 1917, 1923 i 1929. Un dels elements arquitectònics que complementen aquesta escalinata, precisament, és un túnel que representaria l’infern a l’imaginari gaudinià d’aquesta façana.
