Rosalía Arteaga
Ex-presidenta i ex-ministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina i acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Entrevista publicat al diari “La Vanguardia” el 9 de juliol de 2021
Rosalía Arteaga, ex-presidenta i ex-ministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per a l’educació i la infància i acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre el paper de les dones en la política i en el lideratge de grans iniciatives de la societat civil partint de la seva pròpia experiència pionera i la seva frustrada candidatura popular a la Presidència de l’Organització de les Nacions Unides en una entrevista al diari “La Vanguardia” que es va publicar el passat 9 de juliol.
L’acadèmica d’honor assenyala com el simple fet de ser dona va provocar la seva destitució forçosa com a presidenta de l’Equador després de la sortida de Govern d’Abdalá Bucaram mitjançant un cop d’Estat en el que es coneix com la Nit dels Tres Presidents. I que com a ministra d’Educació, el president Sixto Durán li havia advertit: “Tinc por a proposar-t’ho, no sé si sent dona podràs enfrontar-te al gremi més fort que té l’Equador, el dels mestres”.
Dra. Rosalía Arteaga
“Al Govern tot eren homes -recorda Arteaga a l’entrevista-. Quan vaig ser vice-presidenta vaig demanar que el meu cap de seguretat fos una dona. No era possible perquè per arribar a ser-ho necessites el grau de tinent coronel de l’Exèrcit i no hi havia ni una dona. Quan vaig ser al Brasil treballant per a l’Organització del Tractat Amazònic em van convidar a Europa a un centre de recerca, tots eren amazonòlegs. ‘Aquí fora tinc un tumult d’investigadores que volen parlar amb vostè’, em va dir el director. I del que volien parlar sobretot era de la dicotomia maternitat o carrera, cosa que un home mai no es planteja”.
L’acadèmica d’honor revela una anècdota tan divertida com reveladora: “Sent vice-presidenta o presidenta, quan arribava a l’aeroport havia de revisar les tropes i, per poder saludar, passava la meva bossa, que solia ser rosa o vermell, a l’home que estava darrere de mi, un coronel. Es posava molt nerviós, era com una patata calenta, els deien ‘els de la bossa’. El coronel immediatament s’ho passava al capità, aquest al major, fins que finalment arribava al pobre soldat. És molt simbòlic”.
“‘Tinc un somni’, deia Martin Luther King, i jo hi afegeixo: ‘Nosaltres tenim una responsabilitat’. Somio amb un país educat, sense asimetries, un món més conscient de la necessitat de protegir la natura. I tinc tants llibres per llegir, tants gelats de provar, tants projectes per realitzar… Fa vint anys vaig crear la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina. Sempre que arribo amb una idea, algú pregunta: ‘I amb quins diners?’. ‘No sé -dic jo-, però ja ho aconseguirem’. L’entusiasme mou muntanyes. Les dones hem de treballar-nos l’autoestima. No analitzar tant i fer més. A vegades l’excel·lent és enemic del que és bo”, conclou Arteaga la seva reflexió.
Llegiu l’entrevista
