Francisco Kerdel, acadèmic de número de l’Acadèmia Nacional de Medicina de Veneçuela, de l’Acadèmia de Ciències Físiques i Matemàtiques i Naturals de Veneçuela i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb els acadèmics i amics de la RAED el seu article “La historia de la dermatología, venereología y dermatopatología en diferentes países”, publicat Open Access Text, plataforma científica digital independent i d’accés obert que mostra investigacions i idees innovadores destinades a millorar la salut en vincular la recerca i la pràctica en benefici de la societat. Aquesta eina publica investigacions originals, anàlisis i ressenyes, notícies, actualitzacions de pràctiques i editorials que conviden a la reflexió.
Al seu estudi, escrit amb el professor emèrit de l’Institut de Biomedicina Jacinto Convit de la Universitat Central de Veneçuela Jaime Piquero, l’acadèmic ressenya la història d’aquesta especialitat en la qual ell mateix ha destacat internacionalment, des de la constitució al país del Reial Col·legi de Metges el 1777, tot i que els estudis de Medicina es van iniciar a la llavors anomenada Universitat de Caracas, avui Universitat Central, més d’una dècada abans. El primer especialista en Dermatologia, format a l’Hospital de Sant Lluís de París, no arribaria al país fins al 1882. Es tracta de Nicanor Guardia. Ja a l’any 1903, Manuel Pérez Díaz, també format a l’Hospital de Sant Lluís de París, va crear el primer Servei de Dermatologia a l’Hospital Vargas i, cinc anys després, es va establir la Càtedra de Dermatologia Clínica a la Facultat de Medicina de la mateixa Universitat Central de Veneçuela.
L’enlairament i desenvolupament d’aquesta especialitat, però, va arribar amb la creació de l’actual Institut de Biomedicina Jacinto Convit, constituït com a Institut de Dermatologia el 1971. El mateix Kerdel, al costat de Convit, va ser un dels impulsors de centre. La institució ha vingut atenent des de llavors consultes de dermatologia general i especialitzada com ara lepra, micologia, dermatologia pediàtrica, leishmaniosi, al·lèrgia, patologia vulvar, estomatologia, lupus, patologia de les extremitats inferiors, patologia quirúrgica, immunologia o histoquímica. L’Institut també coordina tres programes universitaris de postgrau: Dermatologia, Dermatopatologia, Microbiologia i un programa de mestratge en Epidemiologia Tropical. L’Institut de Biomedicina, seguint la filosofia dels seus fundadors, va establir com a rutina diària un enfocament paral·lel de recerca i atenció clínica dels pacients. Aquesta novetat va atreure l’interès internacional i va obrir les portes per a la formació de dermatòlegs estrangers, principalment dels Estats Units.
Kerdel i Piquero conclouen el seu article amb un llistat dels centres on avui es pot estudiar i investigar l’especialitat a Veneçuela i amb un repàs succint dels principals dermatòlegs que ha donat el país en més d’un segle de desenvolupament de la Dermatologia. A més d’oferir informació complementària sobre la matèria i un complet índex de referències.
