Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal de Metges Catòlics al Món
Convent de les religioses de Sant Vicenç de Paül
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), explica a l’article “El torno de acogida a niños abandonados”, publicat al portal de Metges Catòlics al Món, la història d’un model secular d’acollida a nens abandonats impulsat per l’església com és el tradicional torn, detenint-se en concret en el de la ciutat francesa de Tolosa i el convent de les religioses de Sant Vicenç de Paül. Més enllà d’aquest element, l’acadèmic repassa tota la història d’acollida d’aquesta ciutat francesa gràcies a les institucions religioses que ha acollit al llarg dels segles.
“Tolosa guarda una interessant història d’acollida a pelegrins com a ciutat situada al Camí de Sant Jaume. Furgant en el seu passat apareixen cases de caritat i leproseries. La pesta negra va ser tràgica per a la ciutat. El segle del pastís li va donar un auge econòmic important. L’atenció als nens abandonats per les religioses de Sant Vicenç de Paül va ser una fita històrica. El trànsit de la caritat cristiana la beneficència a càrrec de l’Estat va ser un episodi important. Les utopies revolucionàries aplicades a la sanitat van tenir llums i ombres. Les tensions entre religioses i laiques en les cures al malalt van ser importants. La fundació de la Facultat de Medicina després del seu tancament. Els avenços de l’anestèsia i l’antisèpsia en la cirurgia. La lluita contra les infeccions hospitalàries”, inicia l’acadèmic el seu article.
Callabed repassa moments històrics de la ciutat com l’atenció a pelegrins i malalts des de l’auge del Camí de Sant Jaume al segle XII, el greu episodi de la pesta negra dos segles després, l’auge que es va produir al segle XV, conegut com el segle del pastís, quan el rei francès Carles VII va donar a Tolosa una esplendor econòmica sense precedents, la gran reestructuració dels hospitals de la ciutat que es va produir al segle XVI, l’inici dels primers tractaments amb medicació als pacients, la fundació dels primers orfenats ja al segle XVII, els primers estudis de medicina, l’aparició de l’anestèsia, l’antisèpsia i l’asèpsia per donar un gir definitiu a l’atenció sanitària i la irrupció, finalment, dels hospitals infantils ja al segle XX.
