Mercedes Pifarré
Experta i formadora en Administració Local a la Diputació de Barcelona i professora de l’Escola de Ciències Empresarials i de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona
Dra. Mercedes Pifarré
Mercedes Pifarré, Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials, va ingressar com acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una cerimònia que es va celebrar a la seu de la Reial Corporació el passat 29 d’octubre. L’acte va estar tancat al públic davant les restriccions causades per la pandèmica, però es va poder seguir per streaming pel canal de Youtube de la RAED. La recipiendària va llegir el discurs d’ingrés “Desde los presupuestos públicos hacia una nueva sociedad. El caso de Dinamarca y las aportaciones de Big Data”. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmic de número i membre de la Junta de Govern Jordi Martí.
La nova acadèmica, filla del recordat acadèmic Mario Pifarré, va analitzar al seu treball la situació econòmica d’Espanya i la va comparar amb el cas danès, que malgrat ser també un país de la Unió Europea va situar a les antípodes de l’economia espanyola, en particular a l’actual situació de crisi. Com va exposar, les diferències fonamentals radiquen en l’educació de qualitat i el model d’economia sostenible que presenta Dinamarca, amb una cultura econòmica, empresarial i social que dista molt de l’espanyola.
D’altra banda, va abordar la situació de les administracions públiques espanyoles, començant per l’administració de l’Estat i el seu posicionament a la Unió Europea, i abordant després l’administració local, que és l’àmbit en el qual s’ha vingut desenvolupat professionalment al llarg de les últimes dues dècades. D’aquesta manera va analitzar aspectes com ara la implantació de la partida doble, una fita important al seu moment; les finances municipals amb la determinació d’alguns indicadors de la gestió municipal, posant l’accent en l’estabilitat i regla de la despesa, i amb un exemple final d’introducció de Big Data en l’administració pública nord-americana, exemple per trobar noves fórmules per a l’aplicació de polítiques més eficaces.
“Espanya ha gaudit de sis anys de fort creixement econòmic acompanyat d’una dinàmica de creació d’ocupació. L’economia espanyola estava abans de la Covid en un camí de moderació, el creixement del PIB va ser del 2% al 2019. Al segon trimestre de 2020 es va registrar una baixada interanual del 20,7%, i la taxa d’atur frega ja el 16%. Persisteix la segmentació del mercat de treball i els dèficits de capacitats professionals, que impedeixen augmentar la productivitat. Espanya és el país de la UE amb el major percentatge de treballadors amb contractes temporals. No s’han superat algunes deficiències estructurals de la crisi anterior. L’eficiència econòmica segueix sent moderada a causa de la baixa innovació en moltes empreses i la fragmentació regulatòria”, va resumir en la seva anàlisi de l’economia espanyola.
Després d’apuntar les polítiques que ha implementat el Govern espanyol i les receptes divergents d’experts i organismes internacionals, Pifarré va portar a col·lació en exemple danès. “La resposta de Dinamarca a la pandèmia no s’ha fet esperar: el suport fiscal a empreses i treballadors ha estat massiu. Els polítics van actuar amb decisió: suport a les empreses a través de mesures de liquiditat, en particular ajornaments d’impostos, i les garanties governamentals han suposat un suport total al voltant del 18% del PIB. El Govern danès ha fet passos per avançar inversió pública en municipis i impulsar la rehabilitació energètica d’habitatges socials. A més d’iniciatives estructurals per accelerar l’ambiciosa agenda climàtica”, va assenyalar.
La nova acadèmica va acabar la seva intervenció citant l’aplicació de Big Data per part de les autoritats locals de Boston i va recomanar la seva implementació a Espanya. “La nostra administració és avui una administració antiquada i que no ha estat capaç de modernitzar-se adequadament al compàs de l’avanç tecnològic. El Big Data ens ofereix l’oportunitat de poder extreure una informació útil per a la presa de decisions dels gestors públics, reduint costos i redissenyant polítiques públiques per a fer-les més eficients”, va concloure.
