Josep Moya, psiquiatre especialitzat en persones en situacions de vulnerabilitat i acadèmic electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), analitza el que defineix com un procés de degradació progressiva de l’Atenció Primària, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, a l’article “La crisis de la Atención Primaria de Salud”, que va publicar al portal especialitzat 65ymás el 7 de novembre passat. Moya és psiquiatre i psicogeriatre del Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones Majors del Baix Llobregat i del Centre d’Intervenció Psicològica i Anàlisi Social, fundador de l’Observatori de Salut Mental i Comunitària de Catalunya i gran coneixedor del sistema sanitari i sociosanitari català.
“Durant anys, l’Atenció Primària de Salut ha assolit tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya uns nivells d’alta qualitat, i això ha repercutit positivament a la resta dels nivells assistencials, l’hospitalari i el sociosanitari, ja que aquests han pogut dur a terme la seva tasca a partir dels filtratges adequats de l’Atenció Primària, però en els darrers anys es produeix un procés de degradació progressiva, en aquest context molts professionals han denunciat que l’Atenció Primària ha estat sempre la germana pobra del sistema sanitari, però ara és la germana paupèrrima, amb problemes de finançament greus i demores intolerables a les cites”, inicia l’acadèmic electe la seva argumentació.
Moya afegeix que, per acabar de complicar la situació, al llarg dels pròxims cinc anys es produirà un màxim de jubilacions de metges; en concret, fins a l’any 2026 es jubilaran el 20% de tots els metges en actiu, segons dades del Consell dels Col·legis de Metges de Catalunya i del Col·legi de Metges de Barcelona.
Dr. Josep Moya
“Aquestes dades mostren la gravetat del problema. Sense metges i sense personal d’infermeria, l’Atenció Primària de Salut acabarà desapareixent. Les conseqüències són previsibles i, de fet, ja s’estan donant en el moment actual. En primer lloc, la canalització de les consultes cap a l’atenció hospitalària, amb la corresponent sobrecàrrega de les urgències hospitalàries i de les hospitalitzacions. En segon lloc, la disminució radical de la qualitat assistencial que afectarà, de manera predominant, la població infantil i els més grans de 65 anys, els principals usuaris de l’atenció primària. Tot plegat provocarà un augment de la morbiditat i de la mortalitat”, prossegueix l’expert.
L’acadèmic considera que les causes d’aquesta situació, predictible, es troben en l’absència d’una planificació adequada, les limitacions de la carrera professional, dissenyada bàsicament per a metges que treballen a hospitals i tenen accés a la recerca i a la docència, totes dues presències simbòlica a l’atenció primària, i, per tant, el prestigi social. Pel que fa a les condicions laborals, Moya inclou els salaris, molt inferiors als d’altres països de la Unió Europea, i aspectes com ara la desaparició progressiva del concepte d’equip, l’excessiva burocratització, que comporta una dedicació considerable de temps a tasques administratives, i la poca autonomia en la gestió, que dificulta la presa de decisions.
Com a solucions, l’acadèmic electe planteja la necessitat d’augmentar el nombre d’estudiants de les facultats de medicina, així com el nombre de places MIR, fer més atractiva l’especialitat de medicina familiar i comunitària, implementar millores als salaris dels metges i del personal d’infermeria i aconseguir que els professionals dels CAPS sentin que formen part de la comunitat on treballen i se’ls valora com a elements fonamentals del teixit social.
