Marc Yeste, doctor en Biologia Cel·lular i professor del Departament de Biologia de la Universitat de Girona, ha ingressat com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne sessió celebrada a la Sala d’Actes de Foment del Treball, seu de la Reial Corporació, el passat 21 de desembre. L’acte es va poder seguir tant de forma presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “La ciencia de la espermatología: del origen de la disciplina al paradigma actual”. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la RAED Maria Àngels Calvo.
Després d’una introducció sobre la necessària transmissió del coneixement per al progrés i el benestar, el recipiendari va traçar els orígens de l’espermatologia com a ciència biològica partint de l’antiguitat, destacant-ne l’evolució a l’edat mitjana i l’edat moderna, l’expansió del coneixement que es va produir als segles XIX i, particularment, XX, fins a assolir ja al segle XXI fites com el desxiframent del codi genètic o el descobriment que les proteïnes es tradueixen amb ajuda dels ARN de transferència i els ribosomes. Pel que fa a l’espermatologia en si, Yeste va incidir en l’evolució específica d’una ciència que, més enllà de tractar problemes com la infertilitat masculina, ha aconseguit demostrar en els darrers anys com la influència del semen al tracte reproductor femení i la seva contribució a la fecundació i durant el desenvolupament embrionari són molt més àmplies del que es creia fa uns anys, de manera que tant l’espermatozoide com el plasma seminal fan molt més que transportar el genoma haploide patern.
“Les recerques recents han aportat nous coneixements sobre la manera com el semen regula el desenvolupament i la implantació de l’embrió a través del plasma seminal, el centríol de l’espermatozoide, les proteïnes i els ARN espermàtics i, a més, les empremtes epigenètiques. Així mateix, els estudis sobre la fragmentació de l’ADN i la condensació de la cromatina han donat llum sobre els efectes clínics negatius del dany a l’ADN patern, totes aquestes dades ressalten la necessitat de dur a terme més investigacions sobre el paper dels factors paterns durant la fecundació i el desenvolupament embrionari, i l’impacte en la descendència futura, i plantegen fins i tot un canvi en el paradigma predominant que li ha atorgat un paper excessivament preponderant a l’oòcit i a la resta de factors materns”, va concloure l’expert.
Investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i director del Centre de Biotecnologia de la Reproducció TechnoSperm, adscrit a l’Institut de Tecnologia Agroalimentària de la Universitat de Girona, Yeste imparteix docència a les facultats de Medicina i Infermeria i Ciències de l’Escola Politècnica Superior d’aquest centre universitari i al Màster de Biologia Molecular i Biomedicina i al Màster de Biotecnologia Alimentària. A més, ha estat professor visitant a la Universitat d’Oxford (Regne Unit), la Universitat de São Paulo (Brasil), la Universitat Antonio Nariño (Colòmbia), la Universitat Federal de Lavras (Brasil), la Universitat d’Alacant, la Universitat de Múrcia i la Universitat de Santiago de Compostela.
Com a investigador manté una intensa activitat com a editor en cap d’“Animal Reproduction Science”, editor sènior de “Scientific Reports” (la revista multidisciplinària del grup Nature), editor associat de “BMC Biology, Reproduction, Fertility and Development Development” (CSIRO Publishing) , “Frontiers in Physiology” (Frontiers) i “Frontiers in Endocrinology” (Frontiers), editor acadèmic de “Biology” (MDPI), editor de secció d’“International Journal of Molecular Sciences” (MDPI) i membre dels comitès editorials de “Theriogenology” i “Cryobiology” (Elsevier). Ha estat revisor d’articles científics per a més d’un centenar de revistes internacionals i avaluador de projectes de recerca i contractes de personal docent i investigador de diverses agències d’avaluació, tant nacionals com internacionals (AEI, Espanya; BBRSC, Regne Unit; Teagasco, Irlanda; Marie Curie-Cofund, UE; NSERC, Canadà; MRC, Regne Unit; Concyt, Argentina; NSC, Polònia; Lalor Foundation, Estats Units; NWO, Països Baixos; MOST, Israel, i GACR, Txèquia).