Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica algunes de les seves últimes recerques i publicacions divulgatives sobre la figura del llegendari Nobel Santiago Ramón y Cajal. Es tracta dels articles “El decálogo del profesor Ramón y Cajal” i “Descubriendo a Pedro Ramón y Cajal”, apareguts al llarg de l’any 2024 a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa, i de “Santiago Ramón y Cajal en la Universidad de Barcelona (1888-1893)”, publicat al número 20 de la revista “Erata”, corresponent a desembre del 2024.
A “El decálogo del profesor Ramón y Cajal”, Callabed recull la base dels ensenyaments del Nobel, la faceta docent del qual segueix lluny d’estar tan divulgada com les seves recerques, malgrat que va ocupar tres càtedres: a València, Barcelona i Madrid. “Qualsevol avenç d’investigació estava inclòs a les seves classes, es negava a impartir classes sobre el que desconeixia, considerava que la motivació als seus alumnes s’havia de basar en el seu futur, considerava que els millors apunts són els llibres, i per això va aportar nombroses publicacions perquè els seus alumnes poguessin seguir les seves classes, fomentava entre els alumnes la recerca bàsica, no entenia la ciència com un dogma de fe, tenia clar que la docència pràctica era fonamental i tan important com la teòrica, era partidari de compartir les seves experiències científiques amb els seus alumnes i els convidava a participar i discutir, les seves il·lustracions histològiques eren un bon material pedagògic a la seva època per la seva gran capacitat com a dibuixant i els seus exàmens eren durs i exigents però justos”, resumeix.
Per la seva banda, a “Descubriendo a Pedro Ramón y Cajal”, l’expert aborda la desconeguda figura del germà menor del premi Nobel, que també va optar per la carrera familiar apresa del pare i va ser tant mèdic com docent, després d’una atzarosa etapa juvenil que el va portar a Amèrica de polissó. “Pedro va estar sempre, fins i tot en la distància, molt a prop del seu germà i la col·laboració científica que va mantenir amb ell va consistir, bàsicament, a corroborar totes les seves troballes en mamífers inferiors. En l’àmbit docent, els seus ensenyaments van ser qualificats de magistrals per aquells que no van dubtar a anomenar al seu pas per la Facultat de Medicina de Cadis com a ‘època de Cajal’. Pedro va exercir aquesta càtedra durant quatre anys i 10 mesos, atès que el novembre del 1899 guanya per concurs de mèrits la Càtedra de Clínica d’Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de Saragossa“, explica l’acadèmic.
Finalment, a “Santiago Ramón y Cajal en la Universidad de Barcelona (1888-1893)”, el president del Club de Pediatria Social resumeix les primeres experiències com a docent i investigador del premi Nobel, centrant-se en la seva experiència a la Universitat de Barcelona. “Hi ha un moment decisiu en la seva biografia i és quan decideix opositar a la càtedra de Barcelona, on nombroses troballes científiques i també desgràcies familiars l’estaven esperant. Es decideix per una càtedra de les més antigues d’Europa dedicades a l’Anatomia. Tenia 31 anys. Es va presentar a concurs el 22 de juliol de 1887. Tot i que podia haver sol·licitat la càtedra de Saragossa va preferir anar a Barcelona”, introdueix el tema.
