Nuria Montserrat
Investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al diari “El País” el 26 de maig de 2021
Dra. Nuria Montserrat
Nuria Montserrat, investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), defensa en un article publicat al diari “El País” el passat 26 de maig la necessitat d’investigar embrions de més de 14 dies per entendre el moment més important del desenvolupament humà, cosa que actualment no permet la llei de molts països i que reclama dins d’uns paràmetres estrictes de l’ètica professional un grup d’experts de la Societat Internacional d’Investigació amb Cèl·lules Mare.
Per a aquests científics, el moment decisiu del desenvolupament de la vida de l’home és quan les cèl·lules de l’embrió en desenvolupament es reorganitzen per formar els seus tres tipus de teixit primordials que donaran lloc als òrgans, inclòs el cor, el primer que comença a funcionar activament per marcar la circulació sanguínia. És, precisament, el moment en què es produeixen més avortaments espontanis fins ara impossibles de tractar i, pràcticament, d’entendre. És un procés que s’ha anat estudiant a embrions d’altres espècies, inclosos diferents tipus de micos, però mai en humans.
En aquesta línia de recerca se situa també el polèmic cultiu per part de l’equip científic dirigit per l’investigador espanyol Juan Carlos Izpisúa d’embrions híbrids amb cèl·lules de mico i humà que es van desenvolupar al laboratori fins als 19 dies, en un exemple mai abans documentat del que s’anomena quimera, un ésser creat per la barreja d’humans i simis. L’objectiu d’Izpisúa és aconseguir conrear òrgans humans en hostes animals.
Aquesta mateixa línia de creació d’òrgans “artificials” és la de l’acadèmica de número de la RAED, que ha aconseguit crear mini-ronyons a partir de cèl·lules mare i ha obert una nova via en la recerca del desenvolupament dels òrgans humans, la seva regeneració i tractament de malalties i l’estudi de diverses afectacions patològiques, entre d’altres la Covid. “Una de les pors recurrents amb els organoides és pensar que si emulem, per exemple, un cervell, podrien generar consciència, pensament o sentir dolor, cosa que no té cap base científica. Hem de fer pedagogia a la societat, perquè no podem quedar-nos enrere com a investigadors”, explica l’acadèmica, única espanyola d’aquest grup d’experts.
A la seva tasca investigadora, Montserrat suma la seva funció com a divulgadora científica i és la comissària de la Biennal Ciutat i Ciència que se celebra a Barcelona centrada en les joves investigadores sota el títol “100tífiques”. La iniciativa pretén donar visibilitat a la rellevància de les dones en la ciència i la tecnologia, tant a la recerca pública com privada, i motivar especialment a les nenes, tot i que també als nens, a l’estudi de la ciència i la tecnologia.
