De Guy Percival, en publicdomainpictures.net
Armand Puig, president de l’Agència de Verificació i Promoció de la Qualitat de l’Ensenyament a les Universitats i Facultats Eclesiàstiques i acadèmic en excedència de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona en una entrevista publicada el passat 8 de gener a la reconeguda secció “La Contra” del diari “La Vanguardia” sobre la gènesi de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona per part d’Antoni Gaudí, descartant que el projecte sorgís del taller de l’emblemàtic arquitecte i emblema del modernisme català des de zero, i situa el seu origen a projectes previs que ja contemplaven la construcció d’un temple monumental. Puig ha abordat profusament la figura i les creacions de Gaudí a la seva recent obra “Antoni Gaudí, vida i obra” (Arpa).
Dr. Armand Puig
En conversa amb el periodista Lluís Amiguet, l’autor recorda que el projecte original, iniciat el 1882, va ser obra de l’arquitecte Francisco de Paula del Villar, que va plantejar una església d’estil neogòtic, molt diferent del que després va desenvolupar Gaudí. Quan l’arquitecte de Reus va assumir la direcció el 1883, va adoptar el projecte, però el va transformar radicalment, dotant-lo d’una ambició arquitectònica revolucionària que el convertiria en una síntesi d’art, geometria i simbolisme religiós. Puig destaca que Gaudí no només va canviar l’estil, sinó que va afegir un sistema estructural i conceptual absolutament innovador, basat en formes naturals i un ús pioner d’estructures hiperboloidals, paraboloides i tensors que anticipaven les tècniques modernes.
L’acadèmic subratlla que la Sagrada Família és, per tant, el resultat d’un diàleg històric entre diferents idees, influències i etapes. L’arquitecte original va fixar la intenció de construir un temple, però va ser Gaudí qui li va imprimir una visualitat, un simbolisme i una lògica constructiva que l’eleven a icona universal, abandonant la resta de projectes i dedicant-se en cos i ànima a aquest. “Abandona totes les altres obres i es queda amb la Sagrada Família, perquè vol que sigui la màxima perfecció possible sabent que ell no l’acabarà, perquè és impossible. Ho sabia i per això deia que ‘l’amo d’aquesta obra no té pressa’. Era conscient que havia de donar les pautes perquè ho poguessin fer bé sense ell. Gaudí ja era conscient que no se li resistia cap projecte. I que era capaç de donar a cada obra una personalitat pròpia, única i incomparable. Quan comparem la casa Batlló amb la Pedrera veiem que no s’assemblen en res, quan només passen cinc anys entre una i una altra”, explica Puig.
En aquest sentit, l’acadèmic considera que, malgrat les dificultats materials i financeres, incloses les interrupcions per guerres i crisi, l’obra sempre va comptar amb una continuïtat meditadament reformulada per cada generació d’arquitectes que va seguir Gaudí. L’historiador rebutja les versions llegendàries que idealitzen Gaudí com un creador solitari i gairebé inspiradament místic. En canvi, el presenta com un professional amb sòlida formació, coneixedor tant de la tradició gòtica com dels corrents constructius del seu temps, capaç de sintetitzar coneixements i tecnologies emergents en un únic llenguatge arquitectònic.
D’altra banda, Puig participarà el pròxim 12 de febrer en la segona sessió del cicle “Interpretacions teològiques de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família” que organitza l’Ateneu Universitari Sant Pacià amb la ponència “Eix eclesiològic de la torre”, que oferirà al costat de Joan Torra, rector de l’Ateneu. A les jornades també han participat Jordi Faulí, arquitecte director de les obres del temple, i Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, membre del Dicasteri de Cultura i Educació de la Santa Seu i acadèmic numerari de la RAED. De fet, a l’hora de simbolitzar l’espai interior d’aquesta torre, la Comissió Teològica de les obres, en coherència amb tota l’harmonia de la basílica i el sentit de la torre, ha volgut convertir l’ascens fins a la creu mirador en una mistagogia, en un procés d’iniciació.
Antoni Gaudí
Puig va ser rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya fins que va ser nomenat pel papa Francesc màxim representant de l’organisme que vetlla per la qualitat dels centres i ensenyaments a les universitats i facultats eclesiàstiques de tot el món i va traslladar la seva residència a Roma. Antic rector de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona, l’acadèmic destaca pels seus profunds coneixements bíblics i és autor de més d’una desena de llibres. És doctor en Ciències Bíbliques per la Pontifícia Comissió Bíblica de Roma. Va ser degà de la Facultat de Teologia de Catalunya entre el 2006 i el 2015, d’on és professor ordinari de Nou Testament, i degà de la Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes entre el 2014 i el 2015.
A la seva tasca docent i investigadora suma una gran capacitat divulgativa que desenvolupa a tota mena de conferències dirigides a un públic general i mitjançant les seves col·laboracions habituals al diari “El Periódico” sobre temes d’actualitat relacionats amb l’Església en un sentit ampli. Els camps principals de la seva investigació bíblica han estat els evangelis sinòptics, els Fets dels Apòstols, la Primera Carta de Pere i les versions bíbliques catalanes medievals. Durant onze anys va coordinar l’equip de traducció de la “Bíblia Catalana Interconfessional”, publicada el 1993. També ha publicat un estudi biblicoteològic sobre les “Homilies d’Organyà” (Barcino) i va coordinar el llibre “La terra i la llavor. L’Església catalana a l’inici del mil·lenni” (Proa). La seva obra “Jesús. Un perfil històric” (Proa) ha assolit sis edicions en català i ha estat traduïda al castellà, romanès, portuguès i italià.
