José Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va representar la institució en la inauguració de l’exposició “Mujeres galardonadas con el Nobel de Literatura”, que es va celebrar el passat 13 de juny a la Unitat de Cultura Científica de l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid i que també va servir d’homenatge a la reconeguda escriptora espanyola Concha Espina, diverses vegades aspirant al premi Nobel. Gràcies a la intermediació de l’acadèmic, la Reial Acadèmia i aquest centre hospitalari de referència han acordat signar un conveni de col·laboració per a temes de ciència i cultura. L’Hospital 12 d’Octubre, de fet, és el primer centre sanitari d’Espanya que va crear una unitat específica per a acostar la cultura als pacients i als treballadors a partir d’activitats programades al llarg de l’any. La RAED es compromet a dotar de continguts a aquesta unitat, complint així amb el seu objectiu estatutari d’apropar la ciència i el coneixement a la societat.
L’exposició ha estat ideada i comissariada per dues col·laboradores habituals de la Reial Acadèmia, Sonia Rivas-Caballero i Belén Yuste. El seu objecte és enaltir la tasca literària de tres de les dones que han guanyat el premi Nobel de Literatura. En concret, a la primera escriptora que ho va aconseguir, la sueca Selma Lagerlof (1909); la primera escriptora hispanoamericana, Gabriela Mistral (1945), i la primera escriptora jueva alemanya que va aconseguir escapar dels nazis i va esdevenir una de les grans literates del segle XX malgrat la seva dramàtica biografia personal, Nelly Sachs (1966).
Al costat de la història i avatars d’aquestes tres grans de la literatura mundial, la mostra realitza una àmplia i documentada referència a la vida i obra de Concha Espina (1869-1955), l’escriptora i poeta espanyola que més a prop va estar de rebre el reconeixement de l’Acadèmia Sueca, ja que va ser proposada a aquest guardó durant més d’una dècada, segons consta en els arxius de la Fundació Nobel, als quals es pot accedir 50 anys després que s’hagi atorgat el guardó corresponent. Almenys en tres ocasions va quedar a la terna final de candidats per ser escollits.
Aquesta escriptora excepcional amb una obra que potser no hagi estat prou divulgada al nostre país i que va ser reconeguda internacionalment com una de les grans literates en llengua espanyola dels segles XIX i XX va gaudir de l’amistat de Santiago Ramon i Cajal i Jacinto Benavente, que van ser alguns dels seus proponents al Nobel, a més de la pròpia Gabriela Mistral, Gregorio Marañón, Azorín, el comte de Romanones, Ramón Gómez de la Serna o Juan Ignacio Luca de Tena. Va ser una activa columnista dels diaris “ABC” i “La Vanguardia” i fins a la seva mort va seguir escrivint articles d’opinió i poesia, tot i que als seus últims anys de vida es va veure afectada per una ceguesa gairebé total el que l’obligava a escriure usant pautes.
