Eva Poptcheva
Eva Poptcheva, eurodiputada i vicepresidenta de la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu i col·laboradora de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre el paper decisiu que ha acabat tenint la Comissió Europea en l’acord entre PSOE i PP que ha permès el desbloqueig de la renovació de vocals al si del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i l’obertura d’un model d’elecció amb menors ingerències del poder legislatiu en l’elecció de l’òrgan de govern dels jutges a l’article “La Comisión Europea ha hecho lo que tenía que hacer con el CGPJ”, publicat el passat 29 de juny al diari digital The Objective. Doctora en Dret Constitucional per la Universitat Autònoma de Barcelona, Poptcheva és articulista habitual d’aquest mitjà, on aborda assumptes de política nacional i internacional.
Comissió Europea, Brussel·les
“Alguns crítics veuen en el paper de la Comissió Europea una ingerència indeguda, un tutelatge intrusiu en un assumpte que consideren estrictament nacional. És fals. Aquells que defensen aquest postulat posen de manifest el seu desconeixement profund del nivell d’integració d’Espanya a la Unió Europea i les implicacions que això té a l’ordenament jurídic espanyol”, inicia l’articulista la seva argumentació, incidint que, com a organització supranacional, el dret europeu té primacia sobre el dret nacional dels estats que la composen i no cal interpretar els ordenaments jurídics dels països de la Unió Europea per separat.
Per a l’experta, si bé la Comissió pot iniciar un procediment d’infracció davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea contra un Estat membre per incompliment del dret comunitari, és habitual tractar de trobar solucions negociades a partir de l’informe sobre l’Estat de dret que realitza anualment sobre cadascun dels 27 membres. En aquest sentit recorda com a l’últim informe sobre Espanya, publicat el juliol de 2023, la Comissió instava Espanya a renovar els vocals del Consell General del Poder Judicial de manera urgent, a reformar el nomenament dels vocals per complir els estàndards europeus i enfortir l’estatut del fiscal general per assegurar la independència i l’autonomia de la fiscalia.
“Si no s’hagués produït aquest acord per avançar cap a la despolitització del Consell General del Poder Judicial, la Comissió hauria pogut iniciar un procediment d’infracció contra el Govern de Pedro Sánchez, en haver comprovat de primera mà qui era qui es negava a reformar el nomenament dels vocals del CGPJ i despolititzar la figura del fiscal general de l’Estat”, conclou l’eurodiputada, molt crítica tant amb les polítiques com amb la comunicació de l’Executiu respecte a aquestes negociacions.
