Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), denuncia que algunes formacions polítiques pretenguin frivolitzar les eleccions Parlament Europeu a l’article “¿Nos tomamos en serio las elecciones europeas?”, publicat al diari “El Mundo” el passat 1 de gener. Per a l’acadèmica, aquestes actituds transmeten a la ciutadania que les institucions europees són accessòries i desincentiven el sentiment d’unitat europea. “Crida l’atenció que diversos dels nous partits polítics diuen voler presentar-se a les eleccions europees del 9 de juny d’aquest any per donar-se a conèixer i perquè el sistema electoral és més beneficiós. Als que hem lluitat per la consolidació de la democràcia europea, ens fa llàstima veure com es pretenen fer servir les eleccions europees com a mer instrument, però sense un veritable interès en les polítiques que poden i/o s’han de dur a terme des del nivell supranacional”, considera l’experta.
Per a la vicepresidenta de la RAED, en un context polític convulsiu, on estan en risc els fonaments de la convivència, els polítics han d’assumir una responsabilitat renovada. “Els riscos per al nostre Estat de dret i la nostra democràcia derivats dels pactes d’investidura, així com l’auge de nacionalismes i populismes, no només aquí al nostre país, en conjunció amb les contradiccions que s’evidencien en forces polítiques que fins fa molt poc temps constituïen un baluard davant dels desafortunats avatars a què ens estem enfrontant, justifiquen sobradament qualsevol intent de racionalitzar políticament al nostre país l’espectre de partits, creant-ne d’altres que puguin considerar-se com a elements de cohesió i que ofereixin respostes pertinents als enormes desafiaments als quals ens estem enfrontant”, considera Freixes.
L’acadèmica creu que desvirtuar el sentit de les cites electorals és antidemocràtic per fingir davant de l’electorat la realitat de l’acció política. “Si un partit polític, qualsevol, neix per intentar reemplaçar en certa manera un altre partit per la seva deriva, no en la política europea, sinó en els seus plantejaments sobre la nació i el paper de les comunitats autònomes, aleshores el més lògic és presentar-se a les pròximes eleccions autonòmiques (algunes se celebraran d’aquí a una mica) i generals”, conclou.
Dra. Teresa Freixes
D’altra banda, Freixes aborda les negociacions entre el Govern de Pedro Sánchez i les formacions independentistes al voltant de la futura llei d’Amnistia i la figura d’un verificador internacional a l’article “La espiral del silencio y los jueces de Berlín”, publicat el passat 3 de desembre al diari “El Imparcial”. “Mitges paraules i cites incompletes omplen declaracions de servidors públics (això són els ministres, servidors públics, no purament agents de poder) quan ens expliquen que a la Unió Europea la llei d’amnistia és de ‘preocupació zero’ i el cas de Catalunya un assumpte intern. Encara sort que comptem amb enregistraments dels debats al Parlament Europeu, en què hem vist el comissari de Justícia afirmar que aquest conflicte intern que és el cas de Catalunya s’ha de tractar dins de les coordenades constitucionals. I encara sort que la mateixa Comissió Europea es va afanyar a clarificar que mai s’ha afirmat, al si de tal institució, que l’amnistia és ‘preocupació zero’ per a la UE”, explica.
“Obliden, tots aquests corifeus de la degradació de la democràcia, que, com s’ha demostrat en la història dels models en què ens hem mirat per configurar les nostres institucions, com més inútils i refractaris s’han mostrat els polítics, més han hagut de desfer maldestres els òrgans judicials. Repassin, senyors, la història de les nostres democràcies, des de la revolució anglesa i americana. Potser entendran aleshores la frase ben feta: encara queden jutges a Berlín”, conclou l’experta.
