Dra. Cecilia Kindelán
Cecilia Kindelán, professora de comunicació i directora dels programes EMBA i PIDD d’ESIC Business & Marketing School i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar al Centre Internacional de Migració, Salut i Desenvolupament de Ginebra la ponència “La governança ètica a les organitzacions internacionals”, en què va abordar alguns dels problemes comuns de la governança ètica en una economia globalitzada. Aquest prestigiós organisme internacional està dirigit per Manuel Carballo, excap de Recerca Social i del Comportament del Programa Global sobre la Sida de l’Organització Mundial de la Salut, exprofessor de Salut Pública Clínica a la Universitat de Columbia (Nova York) i acadèmic d’honor electe de la RAED.
L’acadèmica es va centrar en nous desafiaments ètics com ara la resistència als canvis culturals i la necessitat de les empreses de canviar la cultura organitzacional perquè sigui més ètica, malgrat que algunes organitzacions no hagin tingut fins ara en compte aquests aspectes; la manca de claredat en els principis ètics tot i imposar-se com a elements clau en la política de l’empresa i una manca de comprensió comuna d’aquests principis que pot conduir a una interpretació subjectiva i al conflicte, o els dilemes ètics complexos que requereixen un pensament crític i creatiu.
Per a Kindelán, la pressió pels resultats financers pot crear tensions entre les consideracions ètiques i la maximització dels guanys a curt termini. En aquest sentit va posar com a exemple males pràctiques que resulten un parany ètic com l’anomenat “greenwashing”, suposades pràctiques sostenibles que en realitat no deixen de ser eines poc ètiques de màrqueting i publicitat que tenen com a objectiu real la priorització del compte de resultats. Sobre la globalització i la diversitat cultural va alertar que gestionar aquestes diferències pot ser un desafiament que val la pena afrontar. I va assenyalar que la supervisió i el compliment dels criteris ètics de l’empresa també suposen un desafiament, ja que la manca d’una supervisió adequada pot conduir a desviacions ètiques no desitjades.
“Les organitzacions sovint estan subjectes a la pressió de diverses parts interessades, com ara accionistes, clients, empleats i reguladors. Aquestes pressions poden complicar la presa de decisions ètiques. D’altra banda, la implementació de pràctiques ètiques sovint requereix recursos i capacitació addicionals. Les organitzacions que no tenen aquests recursos poden tenir dificultats per mantenir-se en el camí ètic”, va assenyalar l’acadèmica. Sobre el compliment normatiu i legal va recordar que les regulacions i les lleis poden variar significativament entre països i regions, un fet que és fonamental tenir en compte en operacions transnacionals. “Complir les lleis locals i alhora mantenir estàndards ètics sòlids pot ser un desafiament”, va afirmar. Kindelán va posar el focus a la reputació de l’empresa i el seu comportament ètic. “La reputació d’una organització es pot veure afectada negativament per violacions ètiques. La gestió de crisi i el restabliment de la confiança pública poden ser difícils després d’incidents ètics”, va concloure.
