Dr. Enrique Tierno
Enrique Tierno, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la corrupció i l’espai que ha ocupat en la crisi de valors de les societats occidentals en el seu treball “Ética y economía en los procesos de corrupción”, que va presentar durant el IV Acte Internacional-Congrés Europeu d’Investigacions Interdisciplinàries de la RAED, celebrat entre els passats 11 i 18 de juliol a diverses ciutats de la Mediterrània. L’acadèmic es va mostrar optimista davant el que considera la “institucionalització generalitzada de les ideologies que està tenint lloc a Occident” i que aportarà un nou codi de conducta on abans regnava la moral cristiana.
“En l’actualitat, en els models socials liberal-capitalistes occidentals vigents, el paradigma religiós cristià sembla estar sent substituït com a referent moral per una pràctica moral basada en el conjunt de valors i normes que la societat laica consensuï i la pràctica democràtica va consolidant. D’aquí que cada vegada sigui més gran la metamorfosi entre moral i política. En altres paraules: la política, la sociologia i l’economia estan adquirint en la pràctica una nova i importantíssima dimensió moral. Al meu entendre, estem davant d’un procés de progressiva institucionalització (és a dir, incorporació de normes o codis de conducta a un sistema social) del discurs moral, a la recerca d’una major fixesa normativa”, argumenta Tierno.
En el seu discurs, l’acadèmic fa un complet repàs per tot el que envolta a la corrupció. Tal com l’entenem ara i en les seves diferents concepcions al llarg de la història. Detenint-se fins i tot en una reflexió sobre la seva actual definició. Tierno fa èmfasi en el seu impacte econòmic global citant les fonts més autoritzades i analitza l’actual concreció legal del concepte superada la seva dimensió moral. Tot i que sense oblidar la seva relativitat i el que s’ha batejat com el seu “polimorfisme”.
“No totes les societats es guien pels mateixos principis morals i els actes que resulten immorals en unes, són acceptats en d’altres, pel que resulta encara més complicat codificar de manera global i mínimament homogènia les mesures anticorrupció. En altres paraules, el concepte de corrupció és polimorf, ja que sense canviar la seva naturalesa inmoral es transforma segons aparegui en diferents contextos: l’econòmic, el legal, el sociocultural… “, considera.
