Josep Lluis i Ginovart ingressa com a Acadèmic Numerari de la RAED

Format: Presencial i streaming

Inscripció: Es prega confirmació d’assistència a Secretaria: secretaria@raed.academy o al tel. 93 667 40 54

Descripció

Dr. Josep Lluis i Ginovart

La historiografia clàssica de l’arquitectura gòtica, Wilhelm Worringer, Erwin Panofsky i Otto von Simson teoritzaren que la seva construcció de les catedrals emanava del coneixement neoplatònic i, per tant, que la seva definició geomètrica i la seva proporció eren el reflex del saber dels Bisbes i dels seus canonges. L’instrumental de la topografia tradicional feia que l’accessibilitat per a la presa de dades en les seccions d’aquests fos molt limitada i per això les seves tesis sota aquestes premisses eren hipòtesis. Amb les noves tècniques Terrestrial Laser Scanner (TLS) i la seva aplicació podem conèixer perfectament la forma construïda i aquestes tesis poden ser comprovades.

El discurs versa sobre els temes geomètrics en la construcció de la catedral gòtica de Tortosa a través de l’anàlisi de la traça del pergamí Antoni Guarc (c. 1345-1380) i del coneixement del Capítol a través de la seva Biblioteca amb l’estudi dels còdexs ACTo 20, 80, 236. Aquests aportaren la filiació dels grans transmissors del Timaeus; Calcidio, Macrobi, Marciano Capella. També d’autors medievals com Gerbert d’Aurillac, de l’entorn d’Adelard de Bath (1090-1160), o d’una glossa dels Elementa d’Euclides (c.325-c.265 aC) de Al-Ḥajjāj ibn Yūsuf ibn Maṭar.

La lectura comparada i transversal de la catedral de Tortosa regida sota la regla de Sant Agustí a través del coneixement dels promotors amb biblioteca; la del mestre medieval amb l’anàlisi de les traces auxiliars del pergamí de Guarc i el tractament estadístic de la geometria realitzada a través dels resultats del Terrestrial Laser Scanner (TLS). Han permès demostrar la tesi: Worringer, Erwin Panofsky i Otto von Simson tenien raó. Amb aquesta metodologia s’entén el perquè de l’absis heptagonal de la catedral de Tortosa té 150 palms d’ample, ja que l’heptàgon no apareix als Elementa d’Euclides ni a la Syntaxis Mathematica de Ptolemeu. O el perquè de l’exaltació de la pedra clau de la catedral representant la coronació de la Verge de deu palms de diàmetre, envoltada de deu àngels i col·locada a cent palms d’alçada i que circumstancialment pesa deu tones.