Xabier Añoveros
Acadèmic de número i vice-president de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dr. Xabier Añoveros
Xabier Añoveros, acadèmic de número i vice-president de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica una breu ressenya personal i acadèmica de l’oceanògrafa Ángeles Alvariño, un nom que s’ha fet molt present aquests dies en dir-se així el vaixell de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) que busca indicis sobre el parricidi ocorregut en aigües de Tenerife. El text procedeix del projecte Oceánicas, del mateix IEO amb finançament de la Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia. Una iniciativa que té com a objectiu divulgar el treball de científiques dedicades a l’estudi dels oceans, tant actuals com del passat, donar a conèixer la seva vida i obra, tractant així de generar vocacions científiques en nenes i nens, fomentar la creativitat, la capacitat de decisió i el tracte igualitari davant de les desigualtats de gènere des d’edats primerenques.
Ángeles Alvariño (1916-2005)
Oceanògrafa gallega experta en zooplàncton que va descobrir 22 noves espècies per a la ciència
Tristament, aquests últims dies hem sentit molt el nom d’Ángeles Alvariño, el vaixell que treballa incansablement en les aigües de Tenerife, però sabem molt poc sobre la increïble història de la dona que li va donar nom.
Va néixer el 3 d’octubre del 1916 a Serrantes, un petit poble costaner de Galícia.
El 1934 es va traslladar a Madrid per estudiar Ciències Naturals però, a causa de la Guerra Civil, es van tancar les aules i va tornar a Galícia. Va aprofitar aquest temps per aprendre francès i anglès, la qual cosa li resultaria fonamental per a la seva futura carrera a l’estranger. Ángeles va poder continuar els seus estudis després de la guerra i es va llicenciar el 1941. Després d’alguns anys com a professora d’institut va marxar a Madrid al costat del seu marit, que era militar i havia estat destinat a l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), on ella es va incorporar com a becària als 34 anys. Dos anys després va aconseguir una plaça de biòloga al Centre Oceanogràfic de Vigo de l’IEO i va començar a estudiar el zooplàncton.
Ángeles Alvariño
El 1953 va rebre una beca per seguir estudiant aquests petits organismes al Regne Unit, on es va convertir en la primera dona científica a treballar a bord d’un vaixell britànic d’investigació. Tres anys més tard va tornar a fer les maletes per continuar les seves recerques als Estats Units sota la tutela d’una altra pionera: Mary Sears. Ella va ser qui, impressionada amb la seva obra, la va recomanar per ocupar un lloc a l’Institut Scripps d’Oceanografia, a Califòrnia, on va romandre fins al 1970.
Va continuar la seva carrera a la prestigiosa Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units, on estudiaria les larves de peixos al plàncton. Després de la seva jubilació, el 1987, va continuar treballant com a científica emèrita i escrivint i donant a conèixer la història de les ciències marines a Espanya.
Gràcies al seu meticulós treball, Ángeles va descriure 22 noves espècies planctòniques per a la ciència. El 2005 va morir i des del 2012 un dels vaixells oceanogràfics més avançats de la flota espanyola porta el seu nom.
