Enrique Sada
Historiador i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal especialitzat “Código Libre” el 22 d’octubre de 2020
Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona a l’article “En defensa de la Conquista”, publicat al portal especialitzat “Código Libre” el passat 22 d’octubre, sobre l’alliberament que va suposar per a molts pobles precolombins l’arribada dels espanyols al continent americà i el final del domini asteca de bona part del continent, en particular, per la submissió a què estaven sotmesos i per la pràctica comuna del canibalisme per part d’aquesta civilització, una cosa contra el que es van posicionar amb fermesa tant els primers conqueridors com els primers occidentals que es van assentar a Amèrica, amb una moral catòlica a les antípodes d’aquestes pràctiques.
“Quan Christian Duverger va tenir el valor -força escàs en els historiadors mexicans a sou del sistema polític- de publicar ‘La flor letal. Economía del sacrificio azteca’, molts van imaginar com de revelador i demolidor seria pel seu contingut, com ell mateix refereix: ‘un dels passatge més fascinants de la ‘Historia de la Conquista de la Nueva España’ és el moment en què Hernán Cortés, juntament amb Moctezuma, puja a la gran piràmide. En arribar a dalt passa una cosa inesperada: després que Moctezuma li ha mostrat el lloc, Cortés perd el control dels seus nervis en veure els trossos de cossos humans regats pel pis, penjats de les parets i sentir la pudor de putrefacció que domina el lloc. Cortés crida, llença alguns dels ídols i baixa corrent'”, inicia l’historiador seu article.
Per a Sada, les recerques històriques i arqueològiques han permès determinar que els sacrificis humans i l’antropofàgia no eren una cosa excepcional, sinó que tota l’economia i la societat asteca se sustentava sobre el canibalisme i que en tant en altres ètnies l’economia es diversificava en el cultiu, la recol·lecció i producció artesanal, l’economia dels asteques se sustentava en l’assassinat i l’antropofàgia. “De fet, a una quadra del sòcol a la capital de país, en el que avui és el Palau de Ferro, es trobaven les carnisseries on els asteques tenien en les seves víctimes en gàbies abans de matar-les per vendre-hi la seva carn”, afegeix.
Llegiu l’article
