Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda l’origen del còmic a l’article “En su origen, los cómics no eran cosa de niños, sino una industria cultural”, que es va publicar al portal de divulgació científica The Conversation el 23 d’abril passat i ha estat reproduït en diversos mitjans digitals espanyols i hispanoamericans. López Muñoz signa aquest article juntament amb Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal, Psicologia de la Delinqüència, Història de la Psicologia, Perfilació i investigador psicosocial de la Universitat Camilo José Cela. En publicacions recents, també a The Conversation, l’acadèmic ha tractat altres aspectes relacionats amb el gènere. És el cas dels articles “El origen de Batman: la antítesis de Superman y sus vidas paralelas” i “La curiosa historia del ‘Yellow Kid’ y el origen de la prensa amarilla”.
“Cap al 1910, als Estats Units, el suplement dominical a tot color amb vinyetes i còmics de temàtiques diverses era ja un element més de la premsa, al punt que no va trigar a generar les primeres creacions d’elevat nivell artístic. Tal va ser el cas de la primera gran obra mestra del còmic, ‘Little Nemo in Slumberland’, del dibuixant Winsor McCay (1869-1934), que publicava el rotatiu ‘New York Herald’, i que més enllà de la inqüestionable qualitat tècnica de les vinyetes, o la seva elaborada narrativa visual, destacava per la florida imaginació del seu creador. El format suplement va viure modificacions amb el pas dels anys, ja que els diaris van començar a comptar amb entregues durant la setmana en blanc i negre dels còmics més demanats pels lectors. Seria només qüestió de temps que, a fi de facilitar als maquetadors la seva inserció, aquestes publicacions esporàdiques adoptessin la forma de tira amb vinyetes successives”, inicien els experts la seva argumentació.
López Muñoz i Pérez Fernández expliquen que s’atribueix l’autoria d’aquest invent al dibuixant Bud Fisher (1885-1954), autor de la sèrie humorística “Mutt and Jeff”, creació després inspiradora d’una quantitat ingent de parelles còmiques del còmic i el cinema, doncs sembla que va ser el primer a adoptar-lo el novembre de 1907. En l’evolució del còmic, els experts destaquen la importància de la sindicació, que va fixar l’autoria d’aquestes tires, i l’aparició dels àlbums d’historietes, que en aquests inicis no eren sinó quaderns recopilatoris que van començar a veure la llum entre 1900 i 1910. Aquests àlbums es van fer molt comuns com a articles promocionals o com a regals afegits a la compra de productes, arribant així de manera directa a nens i adolescents, i van ser un element d’entreteniment i intercanvi habitual entre els soldats nord-americans que van combatre a Europa durant la Primera Guerra Mundial.
“L’emergent indústria de la historieta no trigaria a inspirar-se en els seus continguts i fins i tot a intercanviar-hi simbiòticament guionistes i il·lustradors, començat a generar-se i a obres d’extraordinària factura. Aquest va ser el cas de l’adaptació al còmic del ‘Tarzan’, d’Edgar Rice Burroughs (1875-1950), les primeres aventures del qual en les tires de premsa van veure la llum el 1929 de la mà del genial Harold Foster (1892-1982) L’èxit entre els lectors de totes les edats d’aquest diversificat còmic de premsa va motivar que algú intuís les ingents possibilitats de negoci. Va ser una persona completament aliena al mitjà, el fundador de la Dell Publishing Company, George T. Delacorte Jr. per a l’entreteniment del públic general, especialment revistes de passatemps”, afegeixen els autors.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmies científiques internacionals. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca.
