Nuria Montserrat, investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha estat designada per la Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya com a integrant del Grup Horitzó, un nou òrgan consultiu del Govern integrat per una vintena de personalitats de l’àmbit de la recerca, la innovació i l’empresa per tal de debatre i fer propostes sobre el disseny de les polítiques de R+D+i.
Durant la primera reunió d’aquest nou organisme, celebrada el 26 de juliol passat, la consellera Gemma Geis va assenyalar que aquest comitè d’experts és l’avantsala del Consell de Recerca i la Innovació de Catalunya que preveu la futura llei de la Ciència catalana, pendent d’aprovació després de l’estiu. La consellera ha explicat que “els desafiaments que té la ciència d’aquest país no poden esperar gaire més. I per això creem el Grup Horitzó, que haurà de començar a aterrar allò que ja ens marca el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement“.
Dra. Nuria Montserrat
En futures reunions, els membres del grup avançaran en la definició de les línies estratègiques prioritàries en R+D+i i en la redacció d’un document de conclusions amb mesures que han de complementar la llei de la Ciència esmentada. També aportarà la seva experiència pel que fa a la identificació de cobertura d’actuació, planificació i finançament preferents. La vintena d’integrants del grup han estat seleccionats entre personalitats rellevants de l’àmbit de la recerca, la innovació i l’empresa seguint els criteris d’heterogeneïtat d’àrees de coneixement, paritat de gènere i diversitat d’edats i perfils de carrera professional.
Reconeguda bioenginyera, Montserrat ha rebut nombrosos reconeixements pels seus treballs sobre cèl·lules mare pluripotents i organoides per comprendre millor les malalties als humans. La seva recerca combina l’enginyeria de teixits, la bioimpressió en 3D i l’edició genètica i es va adaptar a l’estudi del SARS-CoV-2 i la seva incidència als òrgans humans després d’esclatar la pandèmia de la Covid-19. Els seus estudis permeten generar un coneixement fonamental sobre com es desenvolupen aquests òrgans i, alhora, facilita el disseny d’experiments focalitzats en el cribratge de compostos terapèutics destinats a la regeneració i l’afectació del coronavirus SARS-Cov-2 als òrgans replicats.
