Josep Ignasi Saranyana
Professor emèrit de la Universitat de Navarra, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia d’Història, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques del Vaticà i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914.
Article publicat a la “Scripta Theologica” de la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “La Facultad de Teología de la Universidad de Navarra en su contexto (1966-1972)”, publicat al número 3, volum 49, corresponent a desembre del 2017, de la revista “Scripta Theologica”, editada per la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra.
“La Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra és fruit de l’interès de Sant Josepmaria Escrivá per la inserció de les ciències sagrades al món acadèmic i pel seu ensenyament al més alt nivell. Tot i que considerava aquest tema des dels anys 30, l’ocasió propicia es va presentar amb la reforma dels estudis universitaris propiciada pel Concili Vaticà II. La Facultat va néixer, per tant, en el marc de la recepció dels documents conciliars i amb el propòsit d’assumir ‘la discontinuïtat en la continuïtat’ que va suposar l’assemblea conciliar. En conseqüència, el seu claustre acadèmic es va nodrir, des del començament, d’aquesta nova atmosfera teològica, i hi va dialogar”, resumeix el mateix autor el contingut del seu article.
Començant des dels primers albors del projecte, Saranyana repassa la configuració del que seria la futura facultat des del seu primer precedent: el Centre d’Estudis Eclesiàstics de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, constituït ja el desembre del 1943 i que va funcionar fins al 1947, quan l’Opus Dei va rebre l’aprovació com a institut secular. Ja el 1952 va iniciar la seva activitat l’Estudi General de Navarra, amb les disciplines de Teologia, i el 5 d’agost del 1960 la Santa Seu va erigir la Universitat de Navarra a partir d’aquest Estudi General. “La vigília de la clausura del Vaticà II, en concret el 7 de desembre del 1965, l’arquebisbe de Pamplona, monsenyor Enrique Delgado Gómez, amb els seus sufraganis de Sant Sebastià, Calahorra-Logroño i Jaca, va sol·licitar al gran canceller de la Universitat de Navarra que al si d’aquesta universitat s’hi establís una Facultat de Teologia”, explica l’autor. Les classes van començar el dilluns 16 d’octubre de 1967, amb 30 alumnes matriculats, laics i sacerdots.
Dr. Josep ignasi Saranyana
Saranyana repassa el primer claustre de la nova institució i la primera Junta Directiva, constituïda per José María Casciaro, degà; Ramón García de Haro, vicedegà; Lucas Mateo-Seco, director d’estudis, i Amador García Bañón, secretari. Alhora, Alfredo García Suárez va passar a ser el primer director de “Scripta Theologica”, el primer fascicle de la qual va aparèixer el març del 1969. En aquests primers anys, l’autor s’atura en el primer gran projecte de la Facultat de Teologia: l’edició d’una Bíblia. “A finals d’estiu del 1971, el gran canceller de la universitat, que seguia amb prudent atenció el desenvolupament de la facultat, va remetre una nota a aquest centre, amb l’encàrrec de preparar una edició de la Sagrada Bíblia (bilingüe llatí-castellà), amb abundants notes basades en la multisecular tradició de l’Església.
L’acadèmic ressenya les fites teològiques principals que, després de la celebració del Concili Vaticà II, va haver de gestionar la nova institució d’ensenyament superior, com el catecisme holandès, la crisi de l’apostolat jeràrquic o els diversos moviments que van culminar en la teologia de l’alliberament. A més del gran cop que va suposar la mort de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer el 1975, més enllà del rang històric abordat per l’autor. Una sèrie de grans reptes que, per a Saranyana, la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra va superar gràcies a una gestió rigorosa i col·legiada que es manté fins ara.
