José Antonio Lejárcegui, professor d’Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de Barcelona i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va pronunciar el passat 20 de març a la Sala de Juntes de la Reial Corporació la conferència “L’obstetrícia i la ginecologia en l’Holocaust”, en la qual va esbossar la relació que es va establir durant el nazisme una relació entre antisemitisme, racisme i sexisme. Com va detallar en un succint repàs històric, els metges adscrits al règim, d’acord amb l’ideari de preservació de la puresa racial, van utilitzar els avortaments i l’esterilització com un medi per seguir la directriu oficial d’un programa genocida. En el camp de la ginecologia els estudis eren patrocinats pel règim per motius ideològics o militars i altres per l'”interès científic” a què van apel·lar alguns metges pròxims o acrítics amb el règim.
En nom de les lleis de segregació racial i protecció de la raça ària, aquests facultatius sense escrúpols van posar en marxa i van participar als programes d’esterilització forçada i, en el marc de les lleis per a la prevenció de les malalties hereditàries de la descendència, als programes d’eutanàsia de discapacitats mentals i físics, els experiments mèdics en discapacitats i en presoners sans internats en camps de concentració i els processos de selecció dels camps i fins i tot en l’assassinat actiu de presoners innocents. Molts metges van acceptar que les lleis eugenèsiques estaven concebudes per al benefici de la nació i deixar així un llegat de salut a les generacions venidores, molts altres sanitaris ho van justificar tot pel seu lliurament a la ciència.
El cas paradigmàtic i més conegut d’aquestes pràctiques mèdiques al servei de la neteja ètnica que preconitzava el nazisme va ser el del metge Josef Mengele, que es va afiliar al partit nazi el 1937 i a les SS el 1938 i va ser assignat a l’Oficina de la Raça i el Reassentament de les SS a Posnània, on avaluava els candidats a la germanització. A fi de realitzar investigacions genètiques amb humans va sol·licitar el trasllat al servei de camps de concentració i va ser destinat al camp d’Auschwitz. En resposta a una epidèmia de tifus en el camp de les dones, va enviar les 600 ocupants d’un barracó directament a la cambra de gas. Va ser només una de les incomptables atrocitats que va realitzar, moltes d’elles sobre dones i nens. De fet, en la seva política d’extermini i selecció ètnica, el règim va habilitar camps de concentració específicament per a dones. El maig del 1939, els nazis van obrir el camp de Ravensbrueck, el més gran creat per a dones. Més de 100.000 van passar pels seus barracons fins a l’alliberament el 1945. El 1942, a Auschwitz també es va crear un camp femení i a Bergen-Belsen, el 1944. Va ser en ells on obstetres i ginecòlegs també van experimentar sense objeccions ètiques.
En resposta a les atrocitats comeses, va sorgir el primer codi internacional d’ètica per a la recerca amb éssers humans, el Codi de Núremberg, publicat el 19 d’agost del 1947 sota el precepte hipocràtic ‘primun non nocere’ (el primer és no fer mal). Aquest codi, impregnat de la mateixa filosofia que un any després es va plasmar en la Declaració Universal dels Drets Humans, va establir les normes per dur a terme experiments amb éssers humans, incidint especialment en l’obtenció del consentiment voluntari de la persona, que des d’aleshores s’ha considerat com la pedra angular de la protecció dels drets dels pacients.
Lejárcegui ha publicat més d’un centenar d’articles en reconegudes revistes internacionals i nacionals i capítols en llibres especialitzats. La seva tasca científica i tasca mèdica va merèixer el Premi d’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Catalunya i el Premi Mediterrani d’Excel·lència. És soci d’honor de la Societat Espanyola d’Obstetrícia i Ginecologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i les Balears, on presideix la Secció d’Oncologia Ginecològica. És així mateix de diferents societats mèdiques internacionals. Entre les seves línies d’investigació destaquen la fisiopatologia del coll uterí, la fisiopatologia de l’endometri, la patologia de la vulva, la malaltia trofoblástica, la infusió quimioteràpica intraarterial, els marcadors tumorals i la cirurgia conservadora i irradiació en càncer de mama.
Drs. M. Àngels Calvo i José Antonio Lejárcegui
