Rafael Urrialde, professor del Departament de Genètica, Fisiologia i Microbiologia de la Universitat Complutense de Madrid i del Departament de Ciències Farmacèutiques i de la Salut de la Universitat CEU-San Pablo, president de la Comissió Científica de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport, secretari de la Fundació Espanyola de Nutrició, acadèmic d’honor de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Ciències de l’Alimentació i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), i Marcela González-Gross, catedràtica de Nutrició i Fisiologia de l’Exercici i directora del Departament de Salut i Rendiment Humà de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de la Universitat Politècnica de Madrid, presidenta de la Societat Espanyola de Nutrició, acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia i acadèmica numerària de la RAED, van presentar el passat 8 d’octubre l’estudi “EnComCol (Encuesta Comedores Colegios)” sobre alimentació, nutrició i estil de vida saludable entre nens i nenes de 6 a 11 anys i joves de 12 a 17 anys.

Elaborat amb la col·laboració de la Societat Espanyola de Nutrició i la Universitat Politècnica de Madrid mitjançant el seu Grup de Recerca en Alimentació, Nutrició, Exercici i Estil de Vida Saludable, l’informe determina que l’ús del menjador escolar pot influir als comportaments alimentaris de la població infantil, ja que els nens i les nenes d’entre els 6 i 11 anys que fan servir aquest servei poden tenir més informació sobre alimentació saludable que els que no ho fan. De la mateixa forma, els menors que acudeixen al menjador escolar també realitzen més ingestes diàries: el 81% dels que e fan servir fa cinc menjars al dia, mentre que aquesta xifra baixa al 73% entre els que no mengen als centres educatius. Pel que fa als hàbits relacionats amb l’alimentació, l’estudi també determina que la televisió és molt present durant els menjars de nens i joves: 29% de menors espanyols veuen la tele tots els dies a cada menjar, arribant fins al 32% en els majors de 12 anys.

De fet, l’enquesta revela un comportament alimentari que difereix clarament entre el grup de 6 a 11 anys i el de 12 a 17 anys, sent l’ús del menjador escolar un possible factor determinant. Una clara diferència és que el menjador escolar pot condicionar el model comportamental alimentari, per aquesta raó, partint de la base que majoritàriament es fa servir al grup de 6 a 11 anys, es va establir una quota del 50% per veure si és determinant social, mentre que en el grup de 12 a 17 anys es va deixar aleatoritzat comprovant-se que el seu ús és molt baix i, per tant, no exerciria aquesta possible funció de determinant social. “El menjador escolar és un factor crític a l’educació alimentària i nutricional en el grup poblacional infantil i juvenil. És aquí on, a més d’alimentar-se, poden rebre part de la seva formació en hàbits saludables. Les dades ens mostren diferències en les dades obtingudes entre els qui assisteixen i els qui no: els nens que no van al menjador escolar i només reben informació nutricional durant les hores lectives sembla que no tenen el mateix nivell d’educació alimentària que aquells que sí que participen en aquest entorn. A més, és fonamental mantenir aquests hàbits quan deixen d’anar al menjador, ja que a l’adolescència observem el que podríem assenyalar com un abandonament de rutines saludables que pot derivar en conseqüències negatives a futur”, va explicar Urrialde durant la presentació.

Pel que fa a la percepció sobre la seva alimentació, el 48% dels nens de 6 a 11 anys considera que la seva és bastant sana, com un 45% dels joves entre 12 i 17 anys, sense contemplar-se grans diferències en aquest cas entre els qui van o no al menjador. Tot i això, sí es registra un impacte més gran de l’ús del menjador a l’hora de practicar algun esport, sent més habitual fer alguna activitat física organitzada entre els que mengen al seu centre educatiu (79%) davant els que no ho fan (72%). Aquesta tendència s’accentua encara més entre els joves (entre 6 i 11 anys), existint una diferència de 12 punts (un 80% davant un 68%). Aquestes dades poden implicar que l’existència d’una sensibilitat més gran cap a hàbits alimentaris amb valors educatius pot influir també en comportaments d’estils de vida. “Les dades demostren que els nens i adolescents que compleixen amb els 60 minuts diaris d’activitat física de moderada a vigorosa presenten una millor composició corporal. A les edats més primerenques, l’exercici contribueix a més a un desenvolupament motor més complet i equilibrat. Sabem que les conductes saludables tendeixen a reforçar-se entre si: els que practiquen activitat física amb regularitat mostren menor tendència al consum de tabac o alcohol i mantenen una alimentació més equilibrada. Són també més receptius a comprendre que la salut no depèn d’un sol hàbit, sinó del conjunt de tots ells”, va afegir González-Gross.

L’objectiu de l’informe és conèixer si existeixen diferències entre el consum d’aliments i begudes diàries i les respectives ingestes nutricionals d’aquest col·lectiu, depenent de si fa servir o no el servei de menjador escolar i si va a escoles públiques, concertades o privades. Tot això analitzat segons els sis possibles moments de consum diari d’aliments i begudes. D’aquesta manera, EnComCol pretén ser un referent a Espanya pel que fa a la comprensió dels hàbits d’alimentació i nutrició d’aquesta població i els determinants socials, proporcionant informació actualitzada i fiable perquè es puguin definir estratègies i projectes ajustats a les necessitats reals de la infantesa i la joventut, condicionades fins i tot per les sis àrees territorials on s’han realitzat un miler de registres dietètics, la meitat per a cada grup d’edat.

Reconegut expert en la regulació alimentària, Urrialde és autor i coautor de publicacions científiques relacionades amb l’educació nutricional. Va ser cap de Salut i Seguretat Alimentària a Puleva Food, director de l’Àrea de Sanitat i Alimentació en la Unió de Consumidors d’Espanya, coordinador tècnic de la revista “Ciudadano”, director de Salut i Nutrició de Coca-Cola Iberia, tècnic d’anàlisi de l’Institut del Fred del Consell Superior d’Investigacions Científiques i col·laborador de la Càtedra de Fisiologia Vegetal de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat Complutense de Madrid. L’acadèmic forma part, a més, del Comitè Editorial del portal especialitzat Kómoda News, mereixedor del Premi a l’Excel·lència en Relacions Públiques en la categoria “Lluita contra les ‘Fake News'” que atorga l’Associació Internacional de Relacions Públiques.

Per la seva part, González-Gross és membre de les juntes directives de la Federació de Societats de Nutrició d’Europa i de la Iniciativa Europea “L’exercici és medicina”, membre de la Unió Internacional de Ciències de la Nutrició, sòcia fundadora de la xarxa científica Exernet i membre de Xarxa Cíber d’Obesitat i Nutrició. Ha participat així mateix en més de 70 projectes de recerca i impartit més de 250 conferències en l’àmbit nacional i internacional. Ha rebut diversos premis, entre ells, el Premi Nacional de Recerca en Medicina de l’Esport, que concedeix la Universitat d’Oviedo.