José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED ), va obrir el passat 28 de febrer el nou Curs Acadèmic de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, de la qual és acadèmic numerari i vicepresident, amb la conferència inaugural “El vapeo: vieja adicción en un nuevo formato”. La sessió va culminar amb la presa de possessió com a acadèmic numerari d’Enrique Díaz Herrera, professor de Física i Química de l’Institut d’Educació Secundària Blas Cabrera Felipe, que va presentar el discurs d’ingrés “El Instituto Blas Cabrera Felipe: historia de la enseñanza secundaria en Lanzarote hasta 1978”.
Calvo va introduir a la seva intervenció els riscos del tabac, un producte que segons han demostrat les dades recollides per les principals associacions científiques internacionals està directament relacionat amb la mort prematura d’un de cada tres dels seus consumidors habituals, així com als denominats fumadors passius, les persones que conviuen amb els fumadors. “A partir dels 18 anys el públic que comença a fumar és tot just el 10%, per tant, el públic objectiu de les tabaqueres se situa sobre els 12 anys. I tenim una dada significativa: gairebé el 10% dels menors de 18 anys fuma a Espanya”, va assenyalar. Per a l’acadèmic, els sistemes de vapeig no són sinó una nova forma de captar un públic nou, i per això es fan servir “influencers”, beques i fins i tot campaments. “Pràctiques ja prohibides amb el tabac tornen per captar nous fumadors”, va afirmar.
Sobre la incidència del tabac a la salut pública, el president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED va assenyalar que a Espanya fumen més de vuit milions de persones a Espanya, de les quals més de set milions són consumidors del producte i al voltant d’1, 2 milions són no fumadors exposats al fum de tabac aliè. El tabac és, per tant, una de les amenaces més grans per a la salut pública que ha hagut d’afrontar el món.
Gairebé el 80% dels més de mil milions de fumadors que hi ha al món viuen en països d’ingressos baixos o mitjans, on és més gran la càrrega de morbiditat i mortalitat associada al tabac. Un seguiment eficaç permet determinar l’amplitud i el caràcter de l’epidèmia de tabaquisme i la millor manera d’adaptar les polítiques. Només un de cada tres països, que representen un terç de la població mundial, fa un seguiment del consum de tabac, per a això fan sistemàticament, cada cinc anys, enquestes representatives entre joves i adults de tot el país.
Per a Calvo, cal incidir encara més en la pressió legislativa i continuar apostant per apujar el preu del tabac per combatre’l, mesures en què van coincidir els altres contertulis. Tots ells van apostar per combatre la cigarreta electrònica i evitar que sigui l’avantsala del tabac, alertats per unes dades que assenyalen que el 50% dels escolars han tingut contacte amb aquests dispositius. I van coincidir també en la formació al sector sanitari, ara molt irregular i fruit de la voluntat dels docents. Com la pròpia existència d’unitats de tabaquisme. “Sempre sembla que hi ha d’haver un heroi darrere de cada unitat”, va assenyalar Calvo advocant per una normalització d’aquests serveis.