Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic numerari i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reprèn la història del pintor Francisco de Goya i els seus motius més costumistes focalitzats en la societat de la seva època, la malaltia i la infantesa als articles “Goya en el Museo de Lázaro Galdiano”, “La medicina en la pintura de Goya” i “Los juegos infantiles en las pinturas de Goya”, publicats al llarg dels últims mesos a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa, així com a la conferència “Goya: tiernas miradas a la infancia”, pronunciada en passat 16 de gener a la seu de la delegació catalana de l’associació Amics dels Castells.
A “Goya en el Museo de Lázaro Galdiano”, el president del Club de Pediatria Social refereix una visita a aquest Museu José Lázaro Galdiano de Madrid, que atresora interessants obres de Francisco de Goya, Bartolomé Murillo, El Bosch, El Greco, Diego Velázquez o Luis Paret, entre altres, reunint més de 12.600 peces artístiques. “Amb el grup d’obres de Goya n’hi hauria prou per si sol per obrir un petit museu monogràfic. Entre les set pintures reconegudes com a autògrafes destaquen ‘Les bruixes’ i ‘L’Aquelarre’, del 1798, un ‘Enterrament de Crist’ pintada per a l’oratori privat dels comtes de Sobradiel a Saragossa, una ‘Magdalena penitent’ de la seva etapa juvenil i ‘La trilla’, al costat de gravats de totes les sèries de l’autor, amb nombroses proves d’estat, a més de dibuixos o cartes autògrafes”, explica.
Per la seva part, a “La medicina en la pintura de Goya”, Callabed explica com el reconegut pintor aragonès va deixar dos quadres importants de tema mèdic, amb autoretrat inclòs, i algun dibuix satíric. En concret, es tracta de les obres ‘Goya atès pel seu metge Arrieta’ i ‘El metge’. “Goya, agraït al doctor Arrieta pel seu encert i cura amb què el va salvar la vida en la seva aguda i perillosa malaltia patida a finals del 1819, als 73 anys d’edat, va pintar aquest autoretrat el 1820. Es troba en l’Institut d’Arts de Minneapolis. Segons Pierre Gassier, aquest autoretrat de Goya és el més patètic que ens va deixar el pintor. Està pintat en tons freds i foscos entre els quals ressalten els accents blancs de la llenceria i el rosa pàl·lid de la vànova. Dos caps junts, la de l’agonitzant i la del seu salvador. L’altra obra representa un metge que descansa de la seva jornada per escalfar-se en un braser amb dos joves deixebles a la seva dreta i, a terra, veiem alguns llibres, dos d’ells entreoberts, el que pot interpretar-se que aprofita el seu descans caminador de visites a domicili per impartir alguna classe als seus ajudants”, explica.
Finalment, a “Los juegos infantiles en las pinturas de Goya”, l’acadèmic assegura que amb Goya i la Il·lustració, els menors passen a ser considerats persones amb drets i se’ls ofereix educació i sanitat. “Goya eixampla els cursos artístics amb escenes populars donant importància a la infantesa i al joc infantil. Crea un món ple de colorit, de gràcia, de sublimació, del popular madrileny. En aquests quadres hi ha alegria i també crítica social a la pobresa del moment. Als jocs infantils, uns juguen als soldats o als toros; d’altres busquen nius, mentre els seus companys es barallen per unes castanyes o salten alegrement”, assenyala.
Francisco de Goya
Pel que fa a la conferència “Goya: tiernas miradas a la infancia”, Callabed reprèn aquesta mirada del pintor a la infantesa, recuperant en bona part l’acte acadèmic que va protagonitzar dies abans d’aquesta cita. L’expert va centrar la seva conferència en els coneguts cartons per a tapissos del pintor. En aquest conjunt d’obres pintades entre 1775 i 1792 per a la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara, que poden observar-se en part a les Reials Col·leccions que s’exposen a Madrid, Goya va reflectir escenes de jocs infantils, retrats de nens de la noblesa i obres de temàtica social que combinen l’alegria de la infantesa amb una aguda denúncia de les desigualtats del seu temps.
L’anàlisi del president del Club de Pediatria Social va situar l’obra del popular pintor aragonès en el context de la Il·lustració, mostrant com les idees de pensadors com Jean-Jacques Rousseau, John Locke i Johann Heinrich Pestalozzi van influir en la seva visió artística i social. Així mateix va revisar la influència dels seus mestres, José Luzán i Francisco Bayeu, i la seva evolució cap a un llenguatge pictòric innovador que transcendeix el neoclassicisme i anticipa el romanticisme i l’impressionisme. La conferència també va abordar com Goya va reflectir la vulnerabilitat infantil en una Espanya marcada per la pobresa, la guerra i les carències educatives i sanitàries, aconseguint una profunda captació psicològica als seus retrats.
