Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la recent advertència de les autoritats sanitàries sobre l’ús dels medicaments que tenen la codeïna en la seva composició juntament amb l’ibuprofè i l’alarma que ha generat a l’article “La Agencia Europea advierte sobre los riesgos de combinar ibuprofeno y codeína: ¿cuál es el motivo?”, publicat al portal de divulgació científica The Conversation el 16 d’octubre passat i reproduït en diversos mitjans digitals espanyols i hispanoamericans. López Muñoz signa el treball amb José Antonio Guerra Guirao, professor de Farmacologia i Toxicologia de la Universitat Complutense de Madrid.
Els dos experts inicien el seu article assenyalant que l’objectiu de l’autoritat sanitària europea és advertir el consumidor de la possible aparició de lesions renals, danys gastrointestinals i alteracions metabòliques, juntament amb fenòmens d’abús i dependència a la codeïna, quan aquests fàrmacs s’administren a dosis superiors a les recomanades o durant un període de temps molt perllongat. L’advertiment es fonamenta en nombrosos casos comunicats a les autoritats sanitàries de diferents països europeus, inclosos alguns de desenllaç mortal. L’anunci, assenyalen, ha sorprès perquè es tracta de fàrmacs analgèsics d’ús molt habitual. L’usual és que es facin servir sols, però també a vegades es combinen, per exemple, en el marc de protocols d’analgèsia postoperatòria o per part d’especialistes en dolor crònic.
Dr. Francisco López Muñoz
“Quan es consumeixen simultàniament aquests dos fàrmacs, sobretot en dosis altes o durant un període prolongat, el risc d’ocasionar un dany renal s’incrementa. Això es tradueix en una disminució del funcionament dels ronyons (insuficiència renal) que dificulta l’eliminació de les substàncies àcides presents a la circulació sanguínia cap a l’orina Aquesta insuficiència renal també ocasiona nivells molt baixos de potassi a la sang (hipopotassèmia), la qual cosa al seu torn pot causar símptomes com a debilitat muscular i marejos. Addicionalment, en dificultar l’eliminació renal dels dos fàrmacs, augmenten les concentracions plasmàtiques i, per tant, es potencia el risc de toxicitat que tenien per separat. Aquesta problemàtica, evidentment, és més acusada en pacients d’edat avançada”, expliquen López Muñoz i Guerra Guirao.
Tot això porta els dos experts a considerar adequada i oportuna la recomanació, en particular quan aquests dos fàrmacs es consumeixen d’una manera excessiva i fins i tot es consideren generalment com analgèsics innocus que amb prou feines generen problemes de seguretat. Això passa, incideixen els signants, a països on aquests medicaments es dispensen sense prescripció mèdica, com és el cas d’Espanya. Els mateixos on, per altra banda, s’han comunicat més casos de toxicitat per aquesta combinació. “En qualsevol cas, aquestes mesures de farmacovigilància, sense generar cap mena d’alarma excessiva a la població, sempre han de ser benvingudes, per tal de tenir més seguretat en el consum de medicaments”, conclouen.
