L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre el resultat i la baixa participació en la recent consulta sobre la revocació de mandat a què es va sotmetre el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, a l’article “Un presidente pequeño”, publicat al portal especialitzat Código Libre el 14 d’abril passat. La cita va atreure tot just el 17,5% de l’electorat, que va donar suport al mandatari de forma gairebé unànime: un 91,5% dels votants van mostrar el seu suport al president, malgrat que ell mateix va denunciar les dificultats que havia posat l’Institut Nacional Electoral a la jornada.
“Amb tot el poder de la presidència de la República, amb l’ús i l’abús de l’erari públic, la utilització d’avions de l’Exèrcit Mexicà i la Guàrdia Nacional, amb el secretari de Governació violant la llei cínicament -usant-los per fer campanya a favor del president en diversos estats del país- i encara amb la càrrega sota amenaça de treure suports als sectors menys afavorits, els resultats van ser negatius: de 30 milions que el van portar a la presidència el 2018 només 14,9 milions, amb trampes i coerció, van avalar la permanència de l’inquilí del Palau Nacional”, assenyala Sada al seu article.
En qualsevol cas, les xifres de la votació van quedar molt lluny del 40% fixat per la llei mexicana perquè la decisió fos vinculant. Per això el mateix president anunciés la possibilitat de reduir el llindar de participació per a futures consultes. “Pensem que és molt alt el 40%. Farem reformes perquè es pugui reduir i que sigui del 30% o fins i tot del 20%”, va assenyalar en la seva compareixença per valorar el resultat. Els principals partits de l’oposició al Govern de López Obrador van defensar l’abstenció que finalment es va imposar amb claredat.
Sada critica també l’elevat cost de la consulta i les amenaces sorgides des del propi si del Govern per l’elevada abstenció. “Malgrat presumir aquest exercici innecessari que ens va costar més de 1.500 milions de pesos, tractant de vendre-ho com a triomf l’endemà, les reaccions violentes del seu Gabinet no es van fer esperar, tenint com a exemple Pablo Gómez, qui des de la Unitat d’Intel·ligència Financera i fent interpretació subjectiva de la Constitució va amenaçar que el vot per a la revocació de mandat era obligatori i els que no van votar el diumenge 10 d’abril poden ser sancionats amb la suspensió de tots els seus drets polítics durant un any. Un de cada 10 mexicans va menysprear la revocació com una farsa imposada per un president disminuït que va triar competir contra si mateix, amb tots els recursos de l’erari, amb tot el poder de l’Estat, i que va perdre”, conclou l’autor.