La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i la Fundació Pro Reial Acadèmia de Doctors han publicat el Quadern de Bitàcola de l’Expedició Científica a les Illes Galápagos que han desenvolupat juntament amb la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, la Fundació Quo Artis, My Planet First i la Universitat de San Francisco de Quito. El viatge s’ha dut a terme a bord del vaixell National Geographic Endeavour II de Lindblad Expeditions i ha aconseguit aplegar en una mateixa missió acadèmics i personalitats de reconegut prestigi en l’àmbit de les ciències i les arts. L’expedició ha tingut el patrocini d’Agrupació, firma pionera del mutualisme actual, i de la tecnològica Huawei.
La publicació recull els detalls del viatge, dia a dia, reflectint la sorpresa i l’emoció del descobriment d’una realitat àmpliament coneguda per referències de tota mena, però encara no viscuda en primera persona. Des de l’inici de l’expedició i l’arribada a l’Equador fins al viatge a bord del vaixell i l’arribada a cadascuna de les illes de l’arxipèlag. “La sensació que semblava que havia entrat en un altre món, com va dir Charles Darwin el 1835, va ser el mateix que van sentir els expedicionaris de la RAED quan van trepitjar per primera vegada l’illa de Seymour Nord. Els guies van comentar que tinguéssim cura amb no trepitjar les iguanes davant la sorpresa de tots, i era cert… En dos quilòmetres de travessia es van veure a menys d’un metre de distància piquers de pota blava, fragates, lleons marins, iguanes grogues… centenars d’animals que no temien l’home i que ens feia pensar sobre què és el que hem fet en altres continents perquè ens tinguin tanta por”, assenyala la narració d’una d’aquelles primeres incursions a les illes.
El Quadern de Bitàcola també ofereix detalls dels debats i sessions científiques que es van dur a terme durant la navegació, i de l’interessant debat entre ciència i art que es va poder realitzar gràcies a la presència de reconeguts experts en la conservació animal i biòlegs i dels artistes de diversos àmbits i nacionalitats convidats per Quo Artis. Entre aquestes sessions va destacar el “Diàleg amb premis Nobel sobre ciència”, en què van participar els acadèmics d’honor Erwin Neher, premi Nobel de Medicina del 1991; Aaron Ciechanover, premi Nobel de Química del 2004; Richard Roberts, premi Nobel de Medicina del 1993, i Richard Schrock, premi Nobel de Química del 2005.
Aquesta crònica de l’expedició també ofereix una entrevista amb Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació, que apunta els acords aconseguits amb el Govern d’Equador per al desenvolupament de projectes mediambientals a les Illes Galápagos, de manera que l’Expedició Científica no es quedi en una activitat acadèmica enriquidora, sinó que sigui l’inici d’una fructífera relació de la Reial Acadèmia i la seva Fundació en la seva clara vocació internacional de servei. De la mateixa manera, el Quadern ofereix els detalls de la visita dels expedicionaris a la Fundació Charles Darwin i conferència sobre tortugues marines que s’hi va realitzar.
Finalment, el complet repàs de l’Expedició Científica es completa amb el “Manifiest de les Galápagos” signat pels assistents, i que la RAED ha començat a difondre per recollir tota mena de suports, des de les més prestigioses institucions científiques i polítiques, com ara les Nacions Unides, als de caràcter popular. Un text que, com va assenyalar José Ramón Calvo, acadèmic de número i director de l’Institut de Relacions Institucionals de la RAED, consagra el naixement de l’Homo galapaguensis.
“Ja que va ser aquí en aquestes illes encantades on Darwin es va inspirar és des d’on vam llançar aquest manifest per demanar al món que sigui capaç de fer, figurativament, un salt evolutiu i passar de l’Homo sapiens, que vists els problemes que provoquem al planeta, cada cop ho som menys, a convertir-nos en Homo galapaguensis, terme que representaria una convivència respectuosa i harmònica entre l’ésser humà i el medi natural, i necessitem que aquest sigui un nou procés de la nostra evolució com a espècie per recuperar una societat més sostenible, més respectuosa amb el medi ambient, més conscient dels riscos que correm davant l’escalfament global i la consegüent crisi climàtica, davant la sobreexplotació dels mars, la pesca il·legal o la superpoblació, és fonamental passar de l’antropocentrisme al biocentrisme per actuar des del respecte a la resta d’espècies. L’hi devem al planeta i a les generacions futures”, va assenyalar Calvo.
