La Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i la Reial Acadèmia Europea de Doctors reflexionen sobre la gestió i difusió dels béns d’interès cultural i natural
La Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya (RADE) i la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) van celebrar dimecres passat, 20 de març, a la Sala d’Actes de la Biblioteca Marqués de Valdecilla de Madrid la taula rodona “Patrimonio mundial e inmaterial de España”. A la sessió van participar Ignacio Buqueras, acadèmic de número de la Secció d’Humanitats de la RADE, president de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya i acadèmic de número electe de la RAED; Emilio de Diego Martínez, acadèmic numerari i president de la Secció d’Humanitats de la RADE, i Santiago Castellà, acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la RAED i secretari general de la seva fundació. Antonio Bascones, acadèmic numerari president de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, va presentar l’acte i va exercir com a moderador del debat, mentre que Alfredo Rocafort, acadèmic de número i president de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, va dirigir unes paraules d’agraïment a la RADE per la seva acollida i la seva ferma aposta d’un treball en comú entre ambdues institucions acadèmiques.
Bascones va destacar el valor del patrimoni espanyol, tant material com immaterial, i ha instat la societat civil i, lògicament, a les administracions a protegir-lo i difondre’l. “Una de les coses en què més orgullosos havíem d’estar és el patrimoni d’Espanya. Tenim riqueses per tot arreu i en tots els llocs des del nord al sud i des de l’est a l’oest. Som un país que ha sabut traslladar una llengua, uns valors i una cultura a altres països i continents al llarg de la història obrint rutes comercials i facilitant llaços d’unió amb moltes cultures i formes de vida diferents. El nostre futur només és factible des de l’òptica de la confiança en nosaltres mateixos i del coneixement de la nostra història en comú”, va assenyalar en la seva introducció de la sessió.
Buqueras, per la seva banda, va ressenyar de manera succinta els elements patrimonials i naturals reconeguts i protegits per la Unesco a Espanya i la seva distribució per comunitats autònomes. Així mateix va explicar la tasca de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya. “Tot i comptar amb un dels patrimonis més importants a nivell internacional, malauradament, no és del tot ni conegut ni apreciat ni valorat per la societat espanyola. És per això que l’any 2018 vam decidir crear l’associació”, va explicar. L’edició del llibre “El patrimonio mundial e inmaterial de España”, que va donar nom a la taula rodona, és la culminació de més de cinc anys de treball.
Castellà va abordar la qüestió de la construcció d’un imaginari comú de l’espanyolitat. Va iniciar la seva reflexió al voltant de les ciutats, especialment les ciutats patrimoni, com a aportació d’Occident al món: la ciutat com a espai cosmopolita, complex, racional, dinàmic, suma d’esforços per generar excedents i amb això generadora d’un espai públic convivencial i de l’administració de serveis comuns. El ponent va explicar que les ciutats patrimoni ens permeten preguntar-nos i buscar respostes sobre el que som, però sobretot sobre el que volem ser: es tracta de construir un imaginari col·lectiu de l’espanyolitat. I va exposar com la idea de la tercera Espanya, de l’Espanya sempre impossible, expulsada o sotmesa, havia estat l’espai des d’on reflexionar sobre el sentit profund de què és ser espanyol i quin ha estat el paper de la Hispanitat a la construcció de l’imaginari d’Occident. La intervenció de De Diego, d’altra banda, es va centrar en l’exemple de Segòvia i la gestió exemplar del seu patrimoni.
