Josep Ignasi Saranyana
Professor emèrit de la Universitat de Navarra, acadèmic corresponent de la Real Acadèmia d’Història, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques del Vaticà i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914
Dr. Josep Ignasi Saranyana
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica les reflexions que va fer a l’article “Una historia de la teología latinoamericana desde sus orígenes a nuestros días (autocrítica)”. Publicat originalment al número 91 de la “Revista Senderos”, corresponent a l’any 2008, aquest article explica com es va gestar l’obra “Teología en América Latina”, una publicació de referència també de l’any 2008 de quatre volums que ell mateix va dirigir.
L’obra està signada per una trentena de reconeguts teòlegs i historiadors i estudia en profunditat el pensament teològic llatinoamericà des dels seus orígens, després de l’arribada del cristianisme de mans dels religiosos espanyols, portuguesos i francesos, fins al segle XXI en el seu context cultural, artístic, filosòfic, eclesiàstic i polític. L’ampli estudi ofereix proves fefaents que la inculturació de l’imaginari autòcton americà es va inserir, sense excepció, en un tronc comú teològic, de caràcter llatí-europeu, fins a la irrupció de teologies llatinoamericanistes ja a la segona meitat de segle XX, amb la teologia de l’alliberament com a paradigma.
“A l’octubre de 1984, Joan Pau II va anunciar a Santo Domingo una novena d’anys per commemorar el cinquè centenari de l’evangelització d’Amèrica. En el marc de les moltes iniciatives acadèmiques, sorgides al voltant d’aquest anunci, la Universitat de Navarra va decidir investigar algun aspecte de la càrrega doctrinal de l’epopeia americana. A poc a poc, la nostra línia de recerca va prendre perfils més determinats, i va ser llavors quan vam optar per historiar les idees teològiques, des dels començaments de l’evangelització americana, el 1493, fins als nostres dies. El projecte va concloure més de 25 anys després”, iniciava Saranyana el germen de l’ambiciós projecte.
Per a Saranyana, el context en què va sorgir l’obra, en plena expansió i expansió de la teologia de l’alliberament, va marcar el seu desenvolupament, si bé no va desvirtuar ni la seva articulació ni les seves conclusions. Entre aquestes, el director del projecte remarca la precisa divisió de fins a set moments clau en l’evolució del cristianisme a la regió que es fixen en aquests quatre volums: l’evangelització de la fundació, la teologia profètica, l’escolàstica barroca pura, la casuística moral, la extirpació d’idolatries, la teologia pre-il·lustrada i il·lustrada i les teologies llatinoamericanistes.
L’acadèmic concloïa el seu article crític amb una oportuna advertència sobre l’indigenisme i el populisme que han marcat el segle XXI des dels seus inicis, amb una clara extensió a la religió. “L’aspiració de construir una teologia llatinoamericanista es va retroalimentar amb les teologies de l’alliberament. Aquesta etapa de particularisme teològic, difosa àmpliament des de finals dels 60, ha entroncat, al final, amb la teologia indigenista. Es pretén ara un tipus de mestissatge molt més radical i aliè a la història cultural d’Amèrica Llatina. Es tracta d’un fenomen nou, que intenta la recepció de la teologia llatíno-europea a les cultures autòctones. No com abans, quan només es pretenia la incorporació d’elements autòctons a la teologia universal. Al meu entendre, aquesta revolució de les últimes dècades és molt agressiva i pot corrompre, si no les ha corrompudes ja, les bases comunes de la tradició cristiana”, tancava.
