Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta a la comunitat acadèmica una sèrie de reflexions sobre el paper de les escoles bressol a l’educació infantil i les conclusions d’un debat d’experts sobre educació, recollides als articles “Ventajas de la guardería en el cuidado de los niños”, “¿Qué aprenden los niños en la guardería?”, “La educación de la sociabilidad en las guarderías” i “Los expertos piden centros específicos para tratar el bullying, el fracaso escolar y la violencia sexual”, publicats a les seccions “Lectores expertos” i “El debate de los lectores” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.
A “Ventajas de la guardería en el cuidado de los niños”, l’acadèmic parteix de la base que la decisió que els nens de 0 a 3 anys acudeixin a l’escola infantil té detractors i defensors, però preval el criteri familiar. “Cada nen és un subjecte-persona irrepetible que s’ha de tractar d’una manera individualitzada i personalitzada. L’última decisió d’acudir a l’escola bressol col·lectiva o a la familiar correspon a la família i la seva particular situació a la llar fent ús del seu dret d’autonomia i beneficència. El paternalisme o pràctica d’imposar opinions a una altra persona ‘pel seu propi bé’ xoca amb l’autonomia de la família o capacitat d’escollir per si mateixa que és la que ha de prevaler”, assenyala l’expert, que enumera les característiques, els models i història d’aquests centres, una informació cabdal que cal conèixer abans de prendre una decisió sense criteri.
Per la seva banda, a “¿Qué aprenden los niños en la guardería?”, el president del Club de Pediatria Social assenyala que l’escola bressol és un pont entre la rigidesa de l’ordre escolar i la laxitud de l’horari al si familiar. “Els nens molt petits (menors de dos anys) no han d’estar gaire temps allunyats de la llar, però a partir dels dos anys ja poden tenir un horari ampli a l’escola bressol, incloent àpats. Les educadores de guarderies saben que existeix un període particularment desfavorable a l’entrada dels nens a l’escola bressol (entre els 8 i 18 mesos). Hi ha crisi de desarrelament, rebuig, oposició i dificultats en el comportament alimentari. Es descriuen casos d’angoixa de separació de la mare en aquesta franja d’edat”, explica.
A l’últim article específic sobre aquesta matèria, “La educación de la sociabilidad en las guarderías”, Callabed considera que la guarderia o escola infantil pot facilitar l’adquisició d’hàbits i aprenentatges amb personal qualificat i material pedagògic adequat. “A l’escola bressol es pot observar, detectar problemes precoços del desenvolupament i estimular el desenvolupament infantil, psicomotriu, llenguatge i sociabilitat. És un escenari privilegiat d’observació i actuació diagnòstica i terapèutica. L’escola bressol és una font important d’estimulació per al nen. Ressalta el benefici d’acollida de nens amb malalties cròniques i amb discapacitats així com dificultats psicològiques i socials, amb ampliació de diagnòstics previs als que van ingressar i per a una orientació especialitzada de les seves patologies”, assenyala.
D’altra banda, a “Los expertos piden centros específicos para tratar el bullying, el fracaso escolar y la violencia sexual”, l’acadèmic apel·la a la posada en marxa de centres d’atenció específica de l’adolescent, on psiquiatres, pedagogs, assistents socials i d’altres professionals que necessiti l’adolescent puguin estar en un mateix lloc i aportar una solució consensuada global a problemes com l’assetjament escolar, el fracàs escolar i la violència sexual en menors. “Realment és un tema d’actualitat l’assetjament escolar. A mi sempre m’agraden les xifres epidemiològiques, sinó, tendim a generalitzar i és un pecat filosòfic la generalització. Sembla que les xifres d’un 7% a un 15% es repeteixen a molts àmbits. Hi ha violència física i violència del poder. No cal que tot acabi a les mans ni a les navalles en casos extrems. Quina és la solució? És difícil perquè és multifactorial: família, escola, pediatre, amb accent psicosocial, podem fer una xarxa on es donin mesures preventives en què busquem en l’àmbit psicològic el suport i la teràpia i, si cal, la rehabilitació. Hi ha experiències a Europa realment molt útils, com a Noruega i Suïssa, on hi ha uns resultats on les xifres d’assetjament escolar baixen força”, explica Callabed.
