Mariàngela Vilallonga
Directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dra. Mariangela Vilallonga
Mariàngela Vilallonga, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar el passat 15 de febrer el nou Premi Aurora Bertrana, que se suma a la llista dels Premis Literaris de Girona. El nou guardó reconeixerà la traducció en català d’obra literària ja publicada i estarà dotat amb 6.000 euros. Se suma així a partir d’aquesta edició del 2022 al Premi Prudenci Bertrana de novel·la, establert el 1968; el Premi Miquel de Palol de poesia, establert el 1978; el Premi Carles Rahola d’assaig (1980); el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil (1986); el Premi Cerverí de lletra de cançó (1996), i el Premi LletrA de projectes digitals de promoció de la llengua catalana (2001). A la presentació van participar en nom de les institucions que donen suport a aquesta cita de referència de la literatura catalana el vice-president de la Diputació de Girona, Albert Piñeira; el vice-alcalde de Girona, Quim Ayats, i el delegat de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona, Josep Calatayud.
“Es tracta d’un premi just i necessari, un homenatge a una escriptora potent, avançada al seu temps i també un dels puntals d’aquests premis”, va destacar Vilallonga, recordant que l’ara homenatjada va formar part dels primers jurats. En aquesta primera edició, va assenyalar, opten al premi més de 700 obres. “Aurora Bertrana encarna els valors de la modernitat, però també l’aturada tràgica que va suposar la Guerra Civil. La seva vocació literària es va despertar quan era petita i la va seguir amb tenacitat al llarg de la vida”, va afegir l’acadèmica. La decisió es donarà a conèixer el 20 de setembre.
Vilallonga va destacar que amb aquest nou guardó, la Fundació Prudenci Bertrana vol reconèixer i fer valdre la feina dels traductors, “que transmeten la veu dels escriptors sense perdre la pròpia i que, fins fa molt poc, no van aconseguir que el seu nom també figurés a les obres traduïdes. La tradició de traduir en català obres escrites en altres llengües ve de lluny, es remunta ja al segle XV, permetent enriquir la nostra llengua i eixamplar el nostre entorn”, va explicar.
Autora d’obres com “Paradisos oceànics” (1930) i “Peikea, princesa caníbal” (1934), que va escriure durant la seva estada a Polinèsia, o d’“El Marroc sensual i fanàtic” (1936), després d’esclatar la guerra es va exiliar a Suïssa. En tornar a Catalunya va publicar “Tres presoners” (1957) i “Entre dos silencis” (1958), dues novel·les on va substituir l’antic somieig pel cru realisme de la guerra i la postguerra. El va seguir “Vent de grop” (1967), adaptada al cinema. La seva última gran obra són els dos volums de les seves “Memòries”, publicats els anys 1973 i 1975 (aquest darrer, pòstumament). Al costat del seu pare, Prudenci Bertrana, va escriure la novel·la “L’illa perduda” el 1935. El seu fons documental i bibliogràfic es conserva a la biblioteca de la Universitat de Girona.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i el setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vice-presidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Àngela Vilallonga ha reprès la seva activitat docent i acadèmica. Des del maig passat és, a més, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les investigacions en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó.
