Sònia Fernández-Vidal, reconeguda divulgadora científica, ingressa a la Reial Acadèmia amb un discurs en què fixa l’última frontera de la Humanitat
Sònia Fernández-Vidal, doctora en Informació i Òptica Quàntica i reconeguda divulgadora científica, va ingressar com acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una cerimònia que es va celebrar el passat 8 de novembre al Saló d’Actes de Foment del Treball Nacional. La recipiendària va llegir el discurs d’ingrés “Abrir las puertas de la Biblioteca de Alejandría”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número i president de l’Institut d’Investigacions Interdisciplinàries de la RAED José Ramón Calvo.
Professora de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, la nova acadèmica va abordar les grans fites en l’evolució del pensament, la ciència i el desenvolupament tecnològic, assegurant que només la curiositat i la investigació, més enllà de tots els prejudicis i models establerts, poden portar la Humanitat a un futur més pròsper i igualitari. Per aquest motiu, amb dades a la mà, va incidir en la necessitat d’invertir i implementar polítiques d’R+D+i.
“Segons l’Índex d’Innovació de Bloomberg, els 10 països del món que mostren majors nivells de benestar són també els més innovadors. El punt que tenen en comú: inverteixen en recerca, desenvolupament i innovació entre el 2% i el 3% del seu PIB -ressenya Fenández-Vidal al seu discurs-. El 2,8% del PIB invertit en investigació pels Estats Units és el responsable directe de més de la meitat del seu desenvolupament des de la Segona Guerra Mundial. Així mateix, per cada dòlar gastat al projecte Apol·lo, 14 dòlars van tornar a l’economia nord-americana. El projecte Apol·lo es va pagar a si mateix en motivació per avançar, en enginyeria i en descobriments. I tal com mostra l’informe del Cercle Cívic d’Opinió del 2012, si Espanya hagués invertit en R+D+i el mateix percentatge que la resta de països de l’OCDE des del 1970, l’any 2005 hauríem estat un 20% més rics per cap”.
La nova acadèmica conclou aquesta reflexió amb una màxima que resumeix bé el sentit del seu treball: “Podem evolucionar com a civilització o podem arribar a l’autodestrucció, com va passar a Alexandria. Evitar el segon passa per fer arribar el coneixement a tots els éssers humans del planeta”. En aquest punt, reflexiona sobre l’última frontera de la ciència, el desenvolupament i l’aplicació tecnològica de la física quàntica, ressenyant les seves últimes innovacions.
Sònia Fernández-Vidal va ser seleccionada per la revista “Forbes” com una de les 100 persones més creatives del món. Ha treballat i col·laborat com a investigadora en alguns dels centres més prestigiosos com són el Centre Europeu d’Investigació Nuclear (CERN), el Laboratori Nacional de Los Alamos, als Estats Units, o l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) a Barcelona. És autora de la trilogia “La Puerta de los Tres Cerrojos”, novel·les de divulgació científica d’abast internacional destinades tant a nens com a majors i traduïda a 12 idiomes. És també autora de “Quantic Love”, novel·la ambientada al CERN que apropa la ciència des del costat més humà. El seu llibre “Desayuno con partículas” és una obra de divulgació de física quàntica destinada a tots els públics, en tant que “El universo en tus manos”, la seva última obra de divulgació, endinsa el públic infantil en els misteris de l’univers.
Discurs d’ingrés
