Dra. Nuria Montserrat
Nuria Montserrat, investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reconeguda internacionalment pels seus treballs sobre cèl·lules mare pluripotents i creació d’organoides a partir d’elles, considera que la creació d’òrgans complexos encara és un repte llunyà. Així ho afirma en una entrevista concedida al diari “Noticias de Gipuzkoa” publicat el 26 de març passat.
Per a l’experta, l’objectiu principal de la regeneració d’òrgans en el futur és curar malalties, recuperar funcions i alleujar el dolor, en lloc d’assolir la immortalitat o crear éssers humans completament regenerats, com s’ha suggerit arran de l’èxit de les seves investigacions. “Parlem sempre d’intentar restaurar o reemplaçar teixits o parts de teixits que s’han vist compromesos en el transcurs d’una malaltia o també a causa d’un traumatisme; és a dir, un àmbit que el que pretén és regenerar per curar. Per ara estem molt lluny de fer un autotrasplantament; el que ara estem intentant fer al camp dels organoides o dels microòrgans és primer comprovar que els procediments són reproduïbles, segurs, i ara com ara utilitzant cèl·lules que no són del mateix pacient”, explica Montserrat.
La seva investigació combina l’enginyeria de teixits, la bioimpressió en 3D i l’edició genètica i es va adaptar a l’estudi del SARS-CoV-2 i la seva incidència als òrgans humans després d’esclatar la pandèmia de la Covid-19. Els seus estudis permeten generar un coneixement fonamental sobre com es desenvolupen aquests òrgans i, alhora, facilita el disseny d’experiments focalitzats en el cribratge de compostos terapèutics destinats a la regeneració i l’afectació del coronavirus SARS-Cov-2 als òrgans replicats.
A l’entrevista, l’acadèmica destaca el progrés que la biomedicina ha aconseguit els últims anys des de la investigació pionera de Shinya Yamanaka el 2006, destacant el treball en la generació de cèl·lules especialitzades i organoides al laboratori. I encara que s’han realitzat assajos clínics amb cèl·lules reprogramades per a aplicacions específiques, com la regeneració de la retina, encara veu molt llunyà l’objectiu de fer trasplantaments autòlegs a la pràctica clínica. “Als laboratoris de recerca s’està treballant en fetge, ja que és un òrgan que, per defecte, de manera autònoma té capacitat regenerativa; nosaltres treballem en ronyó, que potser és un dels pitjors exemples, ja que és un òrgan molt complex amb moltíssimes cèl·lules diferents, amb una morfologia i una anatomia molt complexa, però sí que en l’àmbit de ciència bàsica s’ha treballat i realitzat molta inversió en fetge i cor intentant regenerar parts d’aquests òrgans amb cèl·lules parenquimals. Ara, amb les cèl·lules mare pluripotencials s’obre una finestra diferent”, explica l’experta.
Nuria Montserrrat forma part del Grup Horitzó, un nou òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya integrat per una vintena de personalitats de l’àmbit de la recerca, la innovació i l’empresa per tal de debatre i fer propostes sobre el disseny de les polítiques d’I+D+i. El 2020 va rebre el Premi Nacional de Recerca al Talent.
