Nuria Montserrat, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), avança en una entrevista publicada el passat 19 d’octubre pel diari “El País” que el govern autonòmic assumirà al llarg de l’any vinent la gestió completa de les beques universitàries, una competència fins ara compartida amb el Govern central. La mesura busca simplificar el sistema, fer-ho més equitatiu i adaptar-lo millor a la realitat socioeconòmica dels estudiants catalans, eliminant duplicitats administratives i accelerant els terminis de concessió.
En conversa amb la periodista Ivanna Vallespín, la consellera explica que el nou model inclourà les denominades beques salari, un tipus d’ajuda que permetrà als universitaris amb menys recursos estudiar sense necessitat de treballar per mantenir-se. Tot i que descarta la gratuïtat total de la universitat, assegura que la Generalitat pretén avançar cap a una reducció de taxes i una progressivitat més gran al pagament. Montserrat detalla, així mateix, que el nou sistema de beques tindrà criteris més flexibles, incloent-hi components de rendiment acadèmic i situacions personals, amb especial atenció als estudiants de famílies amb rendes baixes o amb responsabilitats familiars. “Volem un sistema que no penalitzi qui té dificultats, sinó que l’acompanyi perquè pugui completar la seva formació”, subratlla.
D’altra banda, l’acadèmica explica que el Departament d’Universitats treballa en un nou mapa de titulacions que ajustarà l’oferta acadèmica a les necessitats del mercat laboral i a les transformacions tecnològiques. En aquest sentit, avança un increment del 50 % a les places de Medicina fins a l’any 2032, així com una aposta clara per les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i pels estudis vinculats a la sostenibilitat i la salut pública. Montserrat reivindica el paper de Catalunya com a pol científic internacional, destacant la creació de programes per atreure i retenir talent investigador, juntament amb incentius per reforçar la col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses.
Dra. Nuria Montserrat
Per a l’acadèmica, el gran repte és aconseguir que la universitat sigui un motor real d’igualtat d’oportunitats i d’innovació, capaç de respondre als desafiaments socials i econòmics de la pròxima dècada. El seu pla d’acció combina una profunda reforma del sistema de beques, una reorganització de l’oferta acadèmica i una aposta decidida per la investigació aplicada, amb l’objectiu de consolidar Catalunya com una referència en educació superior i ciència al sud d’Europa.
Montserrat va ser una de les 14 personalitats rellevants del sistema de recerca, universitats i innovació escollides per integrar el Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya, organisme assessor de l’executiu autonòmic a les grans decisions estratègiques de país sobre ciència i innovació, i membre del Grup Horitzó, també constituït per la Generalitat i integrat per una vintena de personalitats de l’àmbit de la investigació, la innovació i l’empresa amb la finalitat debatre i realitzar propostes sobre el disseny de les polítiques d’R+D+i. El 2020 va rebre el Premi Nacional de Recerca al Talent, atorgat així mateix per la Generalitat. A la seva tasca investigadora suma la seva funció com a divulgadora científica i ha estat la comissària de la Biennal Ciutat i Ciència que se celebra a Barcelona centrada en les joves investigadores sota el títol “100tífiques”. La iniciativa pretén donar visibilitat a la rellevància de les dones en la ciència i la tecnologia, tant en la investigació pública com privada, i motivar especialment les nenes, però també als nens, a l’estudi de la ciència i la tecnologia.
