Dr. Jaume Llopis
Jaume Llopis, professor emèrit d’IESE Business School i acadèmic numerari i vicepresident de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), analitza el futur de l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell i altres aspectes de l’actualitat econòmica catalana i espanyola en una entrevista publicat el passat 3 d’agost pel diari econòmic digital ViaEmpresa. En una llarga conversa amb el periodista Roger Vinton, l’expert emfatitza de forma específica el fracàs de les últimes adquisicions i fusions d’entitats financeres, per la qual cosa considera que la que es troba actualment en marxa al mercat espanyol, tot i que acabi triomfant per un tema purament d’orgull, que no de sinergies, serà un fracàs per als clients.
“Una anàlisi de 60 grans operacions entre el 2020 i el 2024 revela que el 75% de les compradores va rendir per sota del seu valor. Estudis històrics indiquen que entre el 60% i el 80% fracassen a l’hora de complir els seus objectius i destrueixen valor per a l’accionista. L’Institut de Fusions, Adquisicions i Aliances va trobar que el 83% de les fusions no assoleixen valor real per a l’accionista. En conclusió, al llarg dels últims deu anys, entre dos terços i tres quartes parts de les fusions han estat un fracàs”, assegura a l’inici de les seves reflexions.
Per a Llopis, el mateix concepte de fusió tanca una trampa des del seu propi origen. “No hi ha fusions, hi ha compradors i venedors, absorbents i absorbits, vencedors i vençuts. Mirem què ha quedat de bancs com ara el Central, l’Hispano Americano… Està demostrat que la major part de les fusions creen menys valor per a l’accionista que quan les empreses funcionaven per separat. Per què? Primer, pel xoc de cultures. També pels conflictes entre absorbents i absorbits, i pels bons professionals que se’n van a una altra empresa quan la seva és comprada. Precisament, fa pocs dies la premsa va publicar un cas molt significatiu de fusió que no ha sortit bé: el 2015, el gran guru Warren Buffet va fusionar Kraft amb Heinz, però deu anys després reconeix que va ser un error, fins al punt que estan estudiant com desfer la fusió. Des del 2017, la cotització de la companyia fusionada ha perdut el 75% del seu valor en borsa”, explica.
El vicepresident de la RAED considera que aquestes operacions beneficien, bàsicament, els especuladors a curt termini, especialment als que tenen informació privilegiada, així com a directius de les firmes compradora i venedora i als consultors i intermediaris, però en cap cas no generen un valor sòlid de futur. “No hi ha cap dubte que, en general, treballadors i clients surten perdent, però no són els únics, perquè també es poden perdre els proveïdors, els clients i les sinergies del territori en el qual hi havia arrelada l’empresa comprada… En el cas de l’esmentada fusió entre Kraft i Heinz, el principal client, que era McDonald’s, va decidir canviar de proveïdor”, exemplifica.
Finalment, l’expert també qüestiona el model de gestió de les grans firmes, posant en dubte la independència de molts dels seus consellers “independents”. “No hi ha consellers independents. Vaig ser conseller d’una filial de Telefónica i conec tot això molt bé. Si em nomenes conseller per assistir a quatre o cinc reunions per any i em pagues 280.000 euros anuals, tu creus que et portaré la contrària? Precisament, un grup de professors de l’IESE ens he proposat de ser veritablement independents a través de tenir una retribució com a consellers que no representi mai més del 10% dels nostres ingressos globals. També exigim que la informació per decidir s’enviï en temps i forma, i disposar de temps d’exposar les nostres idees”, conclou.
Llopis ha desenvolupat una llarga i reixida trajectòria al món de la gestió empresarial a empreses com Moulinex, Nestlé, La Unión y el Fénix Español i Borges International Group. De la seva llarga trajectòria acadèmica, al seu magisteri a IESE se sumen els seus cursos com a professor convidat a les escoles de negocis IPADE (Mèxic), AESE (Portugal), IDE (Equador), INCAE (Nicaragua), IEEM (Uruguai), MDE (Costa d’Ivori), l’Institut San Telmo de Sevilla, i EADA, a Barcelona. És autor de llibres de referència a l’àmbit de la gestió empresarial.
