Enrique Sada
Historiador i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal especialitzat “Códiglo Libre” el 4 de març del 2021
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda a l’article “Crónica de un desastre anunciado: la reunión Biden-López”, publicat al portal especialitzat “Código Libre” el passat 4 de març, la reunió que van mantenir uns dies abans el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, i el nou president dels Estats Units, Joe Biden, la primera des que aquest últim ha pres el relleu al capdavant de la Casa Blanca. Per a Sada, la trobada va resultar infructuosa per als interessos mexicans, ja que no es va esbossar cap acord malgrat que López Obrador va treure a la llum dos importants interessos del seu país: l’accés a més vacunes i la necessitat de regulació dels immigrants mexicans que viuen i treballen als Estats Units.
Joe Biden i Andrés Manuel López Obrador
“Després d’entrevistar-se amb el seu homòleg canadenc, a pocs minuts de la trobada virtual amb el mexicà, la Casa Blanca va informar que, contràriament a una de les ocurrències de López, qui va plantejar pidolar vacunes a aquell Govern, no compartirà les vacunes destinades als seus propis ciutadans, de manera que va tancar la porta als nassos a aquesta i a qualsevol altra sol·licitud, tal com la de demanar una migració legal per a treballadors mexicans: una cosa que en campanya i després d’electe, l’inquilí del Palau Nacional de Mèxic presumia que mai es veuria en necessitat de sol·licitar-ne”, resumeix Sada al seu article les conclusions de la trobada.
Per a l’historiador, fins ara la diplomàcia mexicana havia demostrat una bona gestió d’aquestes relacions amb el veí de nord. No obstant això, en aquesta ocasió el mandatari mexicà va semblar acudir a la primera cimera amb el seu nou homòleg nord-americà sense una agenda clara ni cap contraprestació que negociar. “La importància de les cimeres i reunions entre caps d’Estat rau tant en la necessitat d’arribar a acords com en la de dirimir diferències. En aquest apartat, Mèxic havia aconseguit certa aura de prestigi des del segle XIX, no tant pels seus polítics, sinó per la tasca dels seus diplomàtics que, a diferència dels primers, van salvar el país amb les seves gestions”, assenyala. En aquest cas, per contra, “va acabar la reunió sense cap acord ni benefici: quedant-se els mexicans amb les mans buides i el Govern amb el fracàs i la vergonya, com no s’havia vist des del segle anterior”, conclou el col·laborador de la Reial Acadèmia.
