Rosalía Arteaga
Rosalía Arteaga, expresidenta i exministra d’Educació d’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar el passat 22 d’agost al Museu Luis Noboa Naranjo de Guayaquil (Equador) la seva última obra, el poemari “El diapasón de los cuarzos”. La sessió es va celebrar en el marc d’una jornada cultural que va servir d’obertura de l’exposició col·lectiva d’art “Susurros de amor en los piélagos del tiempo”, que va comptar amb un intermedi musical protagonitzat pel cantautor i navegant Eduardo Neira, que amb la seva guitarra va cantar alguns dels poemes més coneguts d’Arteaga a la seva llarga trajectòria lírica.
L’acadèmica va llegir alguns dels poemes d’aquesta obra que recull els seus poemes escrits en els darrers temps. “Si hi ha un denominador comú en aquest poemari és que parlo de l’amor, de l’amor a la meva ciutat, de cantar a la vida, hi ha un sentiment d’alegria, de nostàlgia, però també d’allò que José Martí va anomenar els versos senzills. Espero que arribin a l’ànima perquè estan escrits des del cor”, va assenyalar l’expresidenta de l’Equador. A l’exposició, per part seva, van participar els artistes plàstics Diana Ponce, Rodolfo López, Louis Beltrán, Jorge Luis Yllescas, Gastón Macías, Ronald Rizzo, Gisella Matamoros i Michael Rodríguez.
Durant més de dues dècades, Arteaga ha liderat transformacions en el camp de l’educació i la cultura a l’Equador. A més de ser ministra d’Educació, s’ha destacat pel seu lideratge en temes educatius des de la societat civil, el compromís amb la democràcia, la sostenibilitat ambiental i la capacitat per identificar problemes i dissenyar iniciatives innovadores, per generar un impacte social que l’actual model d’ensenyament en línia potenciat per la pandèmia ara afavoreix. L’acadèmica ha reforçat la imatge de lideratge que ja tenia a Amèrica Llatina després de la seva candidatura a la Secretaria General Iberoamericana, organització creada l’any 2003 que agrupa els 22 països que conformen la comunitat iberoamericana, i la Secretaria General de l’Organització de les Nacions Unides a proposta de l’organització juvenil Forward. Una candidatura popular que l’ONU no va arribar a formalitzar malgrat que preveu aquest tipus d’iniciatives als seus reglaments, però que va permetre a l’acadèmica d’honor reivindicar el paper de la societat civil i més en particular de la joventut iberoamericana.
