Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Real Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, reflexiona a l’article “El declivi del capital i la crisi socioeconòmica global”, sobre les conclusions de la recent Cimera del Clima de Glasglow (COP26) i el paper important que ha de desenvolupar la societat civil i la comunitat acadèmica per afavorir les polítiques de sostenibilitat. S’atura en la funció de la Fundació i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) en la tasca de salvaguarda del patrimoni natural a través del seu estudi i coneixement.
El declivi del capital i la crisi socioeconòmica global
La recent Cimera del Clima (COP26) celebrada a Glasgow ha conclòs i, en general, els seus resultats han estat modestos i poc esperançadors per fer front amb fermesa a la urgent realitat que ens ofereix l’escalfament global de la Terra.
La COP26 es flexibilitza amb l’ús dels combustibles fòssils i no ha aconseguit assolir les inversions verdes necessàries per finançar les accions d’adaptació i de lluita contra els efectes del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Efectes que pertorben sobretot els països més pobres i amb menys capacitat tecnològica per lluitar contra la pujada del nivell del mar, els fenòmens meteorològics extrems i, entre d’altres, un dels més importants: la disfunció natural del cicle de l’aigua que afectarà la productivitat de les collites de tot el món posant al límit la nostra capacitat de supervivència com a societat i generant grans migracions de població (refugiats ambientals) cap a altres països amb més seguretat i qualitat de vida. En aquest context, el manteniment de l’aigua com a mitjà és de vital importància per actuar i fer front als reptes que ens ofereix els canvis del clima a escala global.
El “Living Planet Report” (WWF, 2020) presenta una imatge inquietant de l’impacte de l’activitat humana sobre la vida silvestre, la biodiversitat, els boscos, els oceans, els rius, els llacs i el nou comportament climàtic impredictible del planeta, accentuant que la nostra capacitat de reacció per actuar és cada cop més limitada o gairebé nul·la. Per tant, hi ha una necessitat urgent que la comunitat global es replantegi com actuar i com redefinir col·lectivament les accions per protegir, restaurar la naturalesa i progressar com a espècie. Els resultats de la COP26 no en reflecteixen res.
Els estudis més recents de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i de l’Stockholm Resilence Centre sobre l’estat de la biodiversitat i els límits que descarreguen els biomes més importants del planeta ens indiquen que les poblacions globals d’espècies de vertebrats han disminuït un 60% de mitjana en poc més de 40 anys. Durant les darreres dècades, l’activitat humana ha afectat greument els hàbitats i espais naturals de vida salvatge dels quals la humanitat depèn com els oceans i els esculls de corall, els boscos, els rius, llacs, maresmes i manglars. Sense anar més lluny, el 26% de l’Amazònia ha desaparegut en només 50 anys, mentre que es calcula que els darrers 30 anys els mars del món han perdut aproximadament la meitat dels seus coralls poc profunds.
Les causes més rellevants de la pèrdua del capital natural són el desgast i la reducció dels entorns naturals salvatges, la sobreexplotació dels recursos naturals, l’agricultura, la contaminació i el canvi climàtic; totes elles accions vinculades a un augment continu del consum humà. Les societats humanes estan minvant el capital natural i amb això la capacitat de la naturalesa per alimentar i mantenir les nostres vides, societats i economies. La nostra manera d’alimentar-nos i de finançar les nostres societats i economies està empenyent la natura i els serveis que ens mantenen al límit.
Les poblacions d’insectes pol·linitzadors estan en declivi a escala planetària i, amb això, està en risc la productivitat agrícola mundial. Aquest és un repte sense resoldre per a la humanitat que ha d’afrontar la ciència i la innovació en la gestió sostenible i respectuosa de l’entorn natural. Foto: Miquel Ventura
L’informe “Living Planet Report” presenta una visió global de l’estat del nostre món natural, que vint anys després de la primera publicació, és avui un document de referència a escala mundial. Aquest informe fa una cosa realment important i única: ens proporciona una instantània del panorama global de la pèrdua de biodiversitat i de les amenaces que les nostres activitats socials col·lectives representen per al món natural.
La ciència ens mostra la crua realitat que pateixen els nostres boscos, rius i oceans. Pam a pam, espècie per espècie, la reducció dels entorns salvatges i de la biodiversitat és un clar indicador del gran impacte i pressió que estem exercint al planeta i que trenca la invisible xarxa interdependent de la vida que ens sosté a tots i ens alimenta.
La tasca de la RAED i la seva Fundació
Aquesta tasca de diagnosi actualitzada del que li passa a la naturalesa planetària que realitza el WWF i altres organitzacions del món, és el que des de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i la seva Fundació estem realitzant amb el projecte “Reptes Vitals per a una Nova Era”, amb l’estat actual de la nostra natura més propera (projecte Silmar), però també integrant totes les àrees del coneixement humà. Una iniciativa que liderem des del saber i l’experiència dels nostres acadèmics i col·laboradors que es veu reflectit al primer volum del document Retos Vitales 2021 i que ara, amb més criteri i instrucció, també manifesten els primers articles rebuts per a la segona edició del nou document que es publicarà durant el primer semestre del 2022.
Gràfic 1. L’empremta ecològica mesura la superfície de terra i aigua que requereix una població humana per produir els recursos que consumeix i absorbir-ne les emissions de diòxid de carboni i residus. Es mesura en hectàrees globals per càpita, on l’hectàrea global (gha) es normalitza a la productivitat mitjana ponderada per àrea del tipus de sòl específic. NEF 2019
A través d’indicadors com ara l’índex del planeta viu (LPI), proporcionat per la Zoological Society of London (ZSL), l’índex de l’hàbitat de les espècies (SHI), l’índex de la llista vermella de la UICN (RLI) i l’índex d’inactivitat de la biodiversitat (BII), sumat als límits planetaris i la petjada ecològica (gràfic 1, Network ecological footprint) se’ns presenta un panorama inquietant i antagònic per a nosaltres: l’activitat humana empeny els sistemes naturals del planeta que suporten la vida a la terra al límit en un procés de col·lapse predictible.
Aquest bany de realitat passa també a prop de les nostres cases, pobles i ciutats des de fa dècades i en el context de la península Ibèrica també on alguns dels sistemes naturals dels quals més depenem, els rius, llacs i aqüífers són un clar exemple que ens ha de fer reaccionar a temps.
Tot i que les estadístiques són esfereïdores quant a la pèrdua de qualitat ecològica i biodiversitat de les nostres fonts d’aigua dolça no podem perdre l’esperança. Com diu el professor Ken Norris, director de ciències de ZSL, “tenim l’oportunitat de dissenyar un nou camí que ens permeti conviure de manera sostenible amb la vida salvatge de què depenem, però hem de ser conseqüents amb una ambiciosa agenda de canvis que tots hi hem de participar”. És incompatible dir que l’activitat humana sacrifica la capacitat de la naturalesa de fer costat a la humanitat, però això és un fet irrefutable.
La pèrdua dels rius, un símbol d’involució humana
Els rius són un dels ecosistemes més diversos del planeta i dels que depenen més les societats humanes i la biodiversitat, però, com ja hem dit, estan molt amenaçats per la seva explotació, contaminació i fragmentació dels seus hàbitats. Actualment, a escala mundial, hi ha més de 58.400 grans preses de rius que serveixen principalment per al reg, la producció d’energia hidràulica, el subministrament d’aigua i el control d’inundacions (Icold, 2016). Les preses fragmenten més del 60% de tots els grans rius d’Europa i els nivells de segmentació dels rius més petits encara són més grans, l’estat actual de tots els rius d’Espanya en són un clar exemple. Al nostre continent només el 22% dels rius romanen amb un grau de circulació de l’aigua ecològicament acceptable (WWF, 2019). A causa de les limitades oportunitats de mobilitat de les espècies eminentment aqüícoles, hi ha fortes desconnexions entre els diferents hàbitats i trams al llarg dels rius i entre masses d’aigua. Aquests són efectes especialment perjudicials per a les espècies migratòries o de mobilitat dinàmica, cosa que fa més difícil o fins i tot impossible evitar les barreres als peixos i altres invertebrats amb una pèrdua dramàtica de vigor híbrid de les poblacions per l’efecte genètic de l’aïllament.
El valor econòmic i social de l’aigua com a mitjà (rius, llacs, aqüífers, neu, paisatge) és vital per a la nostra supervivència i qualitat de vida; aprenguem a valorar-la i a protegir-la des de l’acció personal i col·lectiva. Foto: Miquel Ventura Monsó
Als passadissos i sales de Glasgow es va parlar una vegada i una altra sobre la importància i el valor de la naturalesa per a la salut i el benestar de les persones, per les nostres societats i economies. A escala mundial, la natura proporciona serveis per valor de prop de 125 bilions de dòlars a l’any, alhora que contribueix a garantir el subministrament d’aire fresc, aigua neta, aliments, energia, medicaments i altres productes i materials.
En el context de la pèrdua de la biodiversitat és essencial donar importància dels pol·linitzadors responsables de la fecundació d’infinitat de plantes, així com de la producció dels cultius i factors com un clima incert i canviant, la contaminació de rius i llacs, les pràctiques agrícoles intensives, la introducció d’espècies invasores i les malalties emergents han afectat l’abundància d’espècies clau, la diversitat i el seu estat de salut.
Com va dir el capità Jacques Cousteau (1910-1997) que a tants ens va inspirar, “durant la major part de la història, l’home va haver de lluitar contra la natura per sobreviure; ara comença a adonar-se que, per sobreviure, l’ha de protegir”. Una premissa que des de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i la seva Fundació assumim com un propòsit ferm d’acció avui i en el futur.
Per saber-ne més:
- Living Planet
- Living Planet: ¿Por qué estamos perdiendo naturaleza?
- Riverine Ecosystem Management. Science for Governing Towards a Sustainable Future. StefanSchmutz and JanSendzimir. Ed. Springer Open (2018).
