Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), explica l’origen de la premsa groga i com va adoptar aquest peculiar apel·latiu a l’article “La curiosa historia del ‘Yellow Kid’ y el origen de la prensa amarilla”, que es va publicar al portal de divulgació científica The Conversation el passat 1 d’octubre i ha estat reproduït en diversos mitjans digitals espanyols i hispanoamericans. López Muñoz signa aquest article juntament amb Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal, Psicologia de la Delinqüència, Història de la Psicologia, Perfilació i investigador psicosocial de la Universitat Camilo José Cela.
“Joseph Pulitzer era un visionari de la premsa escrita que havia seguit amb molt d’interès el ja tradicional costum europeu d’introduir vinyetes il·lustratives o humorístiques a la premsa diària, i que buscava una mica de característiques similars per al seu diari. Les raons eren estratègiques. Havia assumit que un mitjà de comunicació era també un negoci, així, no sols devia resultar interessant i agradable als seus lectors habituals, sinó que també havia de generar lectors potencials per assegurar el seu futur. I els Estats Units eren un país amb una elevada taxa d’immigració, al qual arribaven diàriament milers de persones amb escàs o nul coneixement de l’idioma. Només un vocabulari pla, del carrer, com el del ‘Yellow Kid’, que a més tractava d’abordar molts dels problemes diaris d’aquest sector poblacional, podia captar-lo”, expliquen els autors, introduint la figura d’aquesta original tira còmica, desenfadada i amb un llenguatge del carrer, com a germen de la premsa popular.
Per a López Muñoz i Pérez Fernández, la teoria de Pulitzer era tan atrevida com genial: el diari no havia de ser només un instrument per al cap de família, o el nord-americà anglosaxó de classe mitjana, sinó un instrument transversal, interclassista i intergeneracional, que circularà per totes les mans possibles abans d’acabar els dies com a embolcall del peix. Una idea que ràpidament va adoptar el magnat de la competència, William Randolph Hearst, que aviat va aconseguir la popular tira còmica del seu oponent per incorporar-la al seu producte estrella. L’evolució d’aquesta tira, al marge de la conseqüent batalla legal entre Pulitzer i Hearst, també va ser el germen del còmic tal com el coneixem avui dia.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Yad Vashem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmies científiques internacionals. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca.