Dr. Daniel Berzosa
Daniel Berzosa, professor de Dret Constitucional i Drets Fonamentals de Cunef Universitat, de l’Institut d’Estudis Borsaris i de l’Institut d’Empresa-Law & Business School, membre de l’Acadèmia Global i del Consell Científic del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar el passat 26 de juny al portal especialitzat diariolaley l’article “Saquetti o la oportunidad de la doble instancia en lo contencioso-administrativo”, on tracta de donar resposta a la qüestió que s’ha originat al voltant de la doble instància en el procés contenciós administratiu a causa de la ja anomenada sentència Saquetti. En aquesta sentència, del novembre del 2021, el Tribunal Suprem va fixar que el recurs de cassació compleix l’exigència de revisió per un tribunal superior que estableix la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans en el cas de sentències sobre sancions administratives greus.
“O bé s’opta per la solució donada pel Tribunal Suprem en sentències del seu plenari, condemnades inevitablement a la interinitat, per llarga que aquesta pugui ser; o bé es regula una doble instància en el procés contenciós administratiu amb caràcter general, com succeeix a les altres jurisdiccions”, inicia l’acadèmic la seva reflexió. Per a Berzosa, el cas Saquetti Iglesias davant de l’Estat planteja la disjuntiva entre optar per una solució jurisprudencial o legislativa. En aquest sentit, l’acadèmic esmenta els projectes de llei que es van trobar en tràmit abans de la resolució anticipada de les Corts Generals que buscaven introduir la doble instància a la jurisdicció contenciosa administrativa i fa referència a les esmenes presentades per diferents grups parlamentaris per ampliar el tipus de casos que poden accedir a la cassació.
L’expert destaca la importància de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans en el cas Saquetti, on s’estableix que les sancions administratives poden ser penals si tenen un contingut i una relació amb la causa similar a les sancions penals. Això té implicacions importants al sistema jurídic continental europeu, que difereixen del sistema nord-americà. L’autor suggereix que el legislador espanyol ha d’actuar per garantir una revisió per un tribunal superior en casos de sancions administratives considerades penals.
Berzosa advoca per la introducció de la doble instància a l’ordre contenciós administratiu, especialment en l’àmbit del dret administratiu sancionador. També critica la manca de regulació adequada a les sales autonòmiques del contenciós administratiu i a la Sala Tercera del Tribunal Suprem. A més, suggereix la necessitat de revisar la cassació del 2015 i establir un contingut legal per a la cassació contenciosa autonòmica. En conclusió, proposa una reforma seriosa i en profunditat de la llei de Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
“La prevenció que s’ha generat amb la sentència Saquetti i l’oportunitat que s’obre amb l’elecció d’unes noves Corts hauria d’animar els imminents dirigents de la nació a introduir, per descomptat, una doble instància amb caràcter general a l’ordre contenciós-administratiu, bé centrada en el Dret Administratiu sancionador, per exemple, per a sancions greus i molt greus, bé sense quantia, obrint amb això al màxim el dret de defensa del ciutadà, una derivada d’aquest problema hauria d’obligar a reflexionar el legislador operadors jurídics i al jutge constitucional sobre l’endèmic ús desequilibrat del seu poder, incrementat en la legislatura que s’ha acabat, a l’hora de qualificar les conductes mereixedores de retret jurídic. No pot ser que es prevegin sancions administratives de tal quantia que els ciutadans prefereixin el càstig penal. No pot ser que conductes pròpies del Dret Penal es tractin com a infraccions administratives, i viceversa”, conclou l’expert.
