Ignacio Buqueras
Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president del Comitè Executiu de l’Homenatge Universal a l’Idioma Espanyol i de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol, president d’honor de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Ignacio Buqueras, president de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica un article escrit arran de la seva pròpia experiència després de descobrir i recórrer el Camí de Sant Jaume de Gran Canària, una de les rutes jacobees més desconegudes i, al seu torn, interessants.

El Camí de Sant Jaume de Gran Canària, un descobriment

Uns dies abans de la festivitat de Sant Jaume, en un any jacobeu com el que estem vivint, vaig tenir l’ocasió de descobrir el Camí de Sant Jaume de Gran Canària i trepitjar un dels seus eixos. Considero que són molts els espanyols peninsulars els desconeixedors, com jo, d’aquest important i històric camí.

El motiu va ser el de viure unes jornades molt intenses i grates a Gran Canària, convidat a inaugurar el Curs d’Estiu de la Universitat de Maspalomas, a Tunde, amb una conferència sobre el nostre patrimoni mundial i el Camí de Sant Jaume de Gran Canària. El meu allotjament va ser a un complex de primer ordre, Riu Oasis, amb les seves tres més que magnífiques piscines, els seus cuidats jardins amb esplèndids palmerars, una gastronomia variada, rica i abundant, i un personal de summa atenció i amabilitat.

La devoció per Santiago Apòstol va arribar a Canàries al segle XV, segle de les grans navegacions, per a més tard fer el seu desembarcament a Amèrica, on molts llocs porten el nom de l’apòstol Sant Jaume, patró de les Espanyes. Canàries com a pont de devoció jacobea a l’Atlàntic des d’Europa cap a Àfrica i Amèrica! Fins i tot hi ha dos municipis germans amb els quals comparteix la seva vocació jacobea: Santiago de los Caballeros de Guatemala i Santiago de Baney, a Guinea Equatorial.

Són ja cinc segles de vincle de Gran Canària amb l’apòstol Sant Jaume. El primer any sant jacobeu celebrat a l’illa es remunta al 1683 per concessió de papa Innocenci XI. També apareixen dades d´almenys cinc anys jubilars jacobeus celebrats als segles XVII i XVIII. Però caldrà esperar fins al 1965 en què el papa Pau VI atorga butlla papal per la qual a la parròquia de Sant Jaume dels Cavallers de Gáldar es concedeixen els mateixos privilegis de l’any jubilar compostel·là als pelegrins que visitin el citat temple. La butlla es renova el 1971 i el 1976, també per Pau VI, i el 1982 confirmant la seva benedicció i indulgències plenàries. Serà el papa Joan Pau II, el 24 de juny del 1992, qui concedirà in perpetuum -a perpetuïtat- les gràcies jubilars a Gáldar a partir de l’any sant jacobeu del 1993, que es va commemorar amb la col·locació d’una placa.

El Camí de Sant Jaume de Gran Canària és la ruta que uneix els dos temples jacobeus de Gran Canària: l’Església de Sant Bartomeu, a Tunte, a sud de l’illa, i Sant Jaume dels Cavallers, a Gáldar, al nord-oest de Gran Canària.

La parròquia de Sant Jaume Apòstol, la més antiga de l’illa, creada el 1486, és la primera i més antiga seu jacobea fora del territori continental europeu. Es va fundar el 1482, abans de finalitzar la conquesta de l’illa. L’actual temple de Sant Jaume dels Cavallers de Gáldar, ubicat al palau dels Guanartemes, un dels més monumentals de Canàries, a mig camí entre el barroc i el neoclàssic. És del segle XVIII i guarda un gran tresor artístic al llarg de les seves tres àmplies naus i quinze capelles, on es conserva part del llegat cultural relacionat amb l’apòstol.

El Camí de Sant Jaume de Gran Canària part de les dunes de Maspalomas als penya-segats Cua de Drac, al nord de l’illa. El camí arriba a la zona més alta una alçada de 1.720 sobre nivell de la mar, i passa per Arteara, Fatara, San Bartolomé de Tirajana, a Tunte, fins als bellíssims cims de Tejeda, Risco Caído i les Muntanyes Sagrades de Gran Canària, paisatge cultural declarat Patrimoni Mundial per la Unesco el 2019. Des d’aquí comença a baixar fins arribar a l’Església de Gáldar. Un camí entre volcans, que travessa l’illa de sud a nord, fent valdre el paisatge, la flora, la fauna, la gastronomia, el patrimoni històric i etnogràfic.

Aquesta ruta és el trajecte que, segons la tradició oral, van fer uns mariners gallecs al començament del segle XV portant la imatge de Sant Jaume el Jove per construir una ermita, avui desapareguda, als alts de Tirajana en acció de gràcies per sobreviure un temporal de mar. Aviat va esdevenir un lloc de pelegrinatge i devoció de pelegrins de tota l’illa que acudien a venerar l’apòstol.

A través d’aquesta ruta es poden admirar molts dels valors que amaga Gran Canària, com el far i l’oasi de Maspalomas, els ponts, el barranc de Fataga, la necròpolis d’Arteara, el poble de Fataga i Tunte, a l’etapa Maspalomas-Tunte; Degollada de Cruz Grande, el pas de la Plata, la Ventana del Nublo, els plans de la Pez, Degollada Becerra i Cruz de Tejeda, a l’etapa Tunte-Cruz de Tejeda i la destinació turística Starlight, Degollada de las Palomas, Cruz de los Moriscos, els Pins de Gáldar, la ramaderia de transhumància i la Denominació d’Origen Protegida Formatge de Flor, els barris i pagaments de mitjanies de nord de l’illa, el Museu i Parc Arqueològic Cueva Pintada i, per descomptat, el bé d’interès cultural del Conjunt Històric de Gáldar.

L’origen del culte a l’apòstol a Gran Canària s’atribueix, segons els historiadors, a les arrels gallegues del noble conqueridor Alonso Fernández de Lugo, que va intervenir en la conquesta de Gran Canària (finalitzada el 1483) i posteriorment a la de la Palma (1493) i Tenerife (1495). Més tard va ser nomenat primer avançat major de Canàries, que va posar totes les seves empreses sota l’advocació de l’apòstol.

Amb motiu de l’any jacobeu, que s’ha prolongat, a causa de la pandèmia, el 2022, convido als espanyols peninsulars a visitar el Camí de Sant Jaume de Gran Canària. No se’n penediran.