Cecilia Kindelán, professora de comunicació i directora dels programes EMBA i PIDD d’ESIC Business & Marketing School i acadèmica numerària de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va participar el passat 9 de setembre a l’Aula Telemàtica de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, de la qual és acadèmica corresponent, amb la conferència “Convergencia de la inteligencia humana y de las máquinas”, en la qual va analitzar els orígens de la intel·ligència artificial, les seves confluències amb la intel·ligència humana i la hipotètica connexió entre totes dues, que va definir com a possible -i desitjable- “simbiosi productiva”. La sessió va ser presentada i moderada per José Ramón Calvo, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, acadèmic numerari i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED i, al seu torn, vicepresident de l’Acadèmia de Lanzarote.
La ponent va iniciar la seva exposició parlant dels mecanismes neurològics del cervell humà, recordant la creació de la intel·ligència artificial des dels seus primers models en les albors del segle XX, el seu desenvolupament a l’abric de la computació, les seves perspectives actuals, la possibilitat que superi a la intel·ligència humana en els aspectes en els quals encara no ho ha fet i, finalment, el camí apuntat d’una possible simbiosi que contempli la complementarietat entre ésser humà i màquina sense rebutjar ni renunciar al potencial de les dues intel·ligències. En aquest punt va destacar la importància de continuar investigant per desentranyar alguns dels misteris que per a la ciència encara suposen aspectes del cervell humà com la consciència i la subjectivitat.
Dra. Cecilia Kindelán
Kindelán va destacar algunes dades sobre el funcionament del cervell humà, concloent que la tecnologia actual no pot encara replicar ni aproximar-se a la combinació òptima de potència, eficiència i capacitat adaptativa de la intel·ligència humana. El cervell, de fet, ha estat des del principi el model que van provar de continuar ja els pioners en el desenvolupament de la intel·ligència artificial, com ara Geoffrey Hinton, Alan Turing i Marvin Minsky, i que continuen utilitzant els investigadors actuals. Així mateix, els errors i deteriorament que pot presentar el cervell humà també suposen un model d’aprenentatge per al cervell digital.
Sobre les diferències entre els dos sistemes, Kindelán va destacar que les eines creades a partir de models d’intel·ligència artificial es limiten a imitar, ja que manquen de consciència i aprenen a partir de dades, tot i que aquestes es generin en temps real. En aquest sentit, va apuntar els seus avantatges, que parteixen de la seva productivitat, processament massiu de dades i precisió infal·lible, aspectes en els quals la intel·ligència humana és molt més limitada. Els seus límits actuals, tot i això, són precisament aquest raonament lineal, que fa a aquestes eines mancar d’un sentit comú real, presentar problemes amb pensaments abstractes i una dependència extrema de les dades prèvies. En dependre d’elles, la intel·ligència artificial, ara com ara, no té capacitat creativa, d’innovar, de la mateixa forma que tampoc no pot empatitzar amb l’ésser humà.
L’experta va explicar que, per provar de pal·liar aquestes limitacions, les últimes investigacions en intel·ligència artificial han impulsat el que ja es coneix com a revolució del cervell digital, que consisteix en la creació de xarxes neuronals artificials que imiten les connexions de les neurones del cervell humà i que han aconseguit el desenvolupament d’un aprenentatge profund gràcies a models amb múltiples capes de processament que poden descobrir representacions molt complexes i abstractes i d’extreure conceptes a partir de dades brutes i similar a aquell processament jeràrquic cerebral. Aquests mecanismes, va explicar, poden detallar el seu procés de raonament pas a pas, fent-ho comprensible per als éssers humans. En paral·lel, es desenvolupen organoides intel·ligents, que són cervells biològics que comencen a interactuar en entorns computacionals, trencant una frontera entre neurociència i computació que planteja els primers problemes ètics.
Pel que fa a la simbiosi entre la intel·ligència humana i la intel·ligència artificial, l’acadèmica va apuntar com possibilitats els diversos nivells que ja s’entreveuen, que van des d’una integració neuronal directa a una amplificació cognitiva, una cognició distribuïda o la creació d’una intel·ligència col·lectiva híbrida, formant un ecosistema intel·ligent global amb capacitats superiors a la suma de cada una de les parts. En aquest punt va posar com a exemples alguns dels avenços de projectes com Neuralink i els seus competidors. L’experta va acabar apuntant els desafiaments ètics que planteja aquesta evolució científica i tecnològica, com ara l’accés equitatiu als productes que es desenvolupin, l’autonomia mental, la privacitat neuronal o la identitat personal.
