Economia circular davant de biodiversitat: un repte vital per assolir la sostenibilitat

Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Real Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, aborda el nou model econòmic que exigeix l’actual crisi climàtica a l’article “Economia circular davant de biodiversitat : un repte vital per assolir la sostenibilitat”, que se situa en el marc de les seves recents reflexions sobre el paper que la Fundació i la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) han de jugar en aquest obligat canvi d’era en què la humanitat es juga bona part del futur.

Economia circular davant de biodiversitat: un repte vital per assolir la sostenibilitat

La reducció de la biodiversitat al planeta és un risc sistèmic que amenaça la prosperitat de la nostra civilització i el nostre futur com a espècie. Per frenar i revertir aquesta pèrdua és imprescindible forjar amb urgència un canvi transformador en la nostra economia extractiva, malbaratadora i altament contaminant. Emulat de la natura, el concepte de l’economia circular està demostrant la seva eficàcia per aconseguir el canvi que necessitem, ja que el procés de desenvolupament cíclic permet reconstruir la biodiversitat, potencia l’entorn natural i brinda grans beneficis a la societat.

Avui, la ciència ha demostrat i el sistema socioeconòmic global ha entès clarament que el creixement basat en una economia lineal extractiva, malbaratadora i contaminant és sinònim de crisi social, ambiental i econòmica i involució. La pèrdua de qualitat ambiental del sòl, de l’aigua i del paisatge, així com de la biodiversitat és a les agendes globals de tots els governs del món a mesura que ens enfrontem a la sisena extinció massiva, amb previsions alarmants de pèrdua de més d’un milió d’espècies a la propera dècada. Una realitat el significat de la qual pocs arribem a comprendre però que, en poques paraules, significa el col·lapse dels sistemes ecològics més importants dels quals depenem per mantenir la nostra salut i per seguir avançant com a societat en el futur. La realitat demostra que més del 90% de la pèrdua de biodiversitat que hem generat al planeta es deu a l’extracció i processament dels recursos naturals (data.worldbank.org).

El model econòmic clàssic basat en un creixement a qualsevol preu ha estat, en la majoria dels casos, miop davant l’actual situació de crisi ambiental i de limitació a l’accés als recursos naturals de qualitat. Com a exemple, al sector de la producció agrícola intensiva per a la producció de cereal, la recerca i adequació de terres, normalment no aptes, provoca la pèrdua d’hàbitats i de sistemes ecològics molt fràgils que són necessaris per mantenir els sistemes naturals sans, funcionals i productius. A més, moltes pràctiques agrícoles que es realitzen de manera intensiva i extensiva a tot el món provoquen la contaminació del sòl, de l’aire i de l’aigua i una sobreexplotació d’altres recursos que calen per mantenir aquestes altes productivitats per competir en un mercat poc o gens sensible a l’impacte ambiental generat en aquests processos. En el cas de la indústria, en general, cometem el mateix error, amb el concepte de productivitat i creixement sense límits a un cost ambiental i social poc visible als productes que comprem de manera compulsiva, una conducta que forma part de la nostra cultura i que és imperatiu canviar.

Diagrama del concepte d’economia circular en un sistema productiu o de serveis alineat amb els 17 ODS a l’horitzó 2030

El model productiu clàssic és lineal i busca fer diana al mercat, sense preocupar-se de l’impacte del producte en el medi ambient (no es valoren ni integren els costos ambientals), a la societat o a les futures generacions. Per contra, l’economia circular planteja un canvi de visió de la productivitat, basant-se en com funciona la natura, on res no es malgasta. L’economia circular busca generar impacte al mercat, però integrant i valorant l’impacte ambiental i social del producte o servei, i planteja el concepte d’ecodisseny per generar activitat econòmica sostenible solucionant els problemes i els impactes que es poden derivar del cicle de vida del producte, reduint els residus generats i eliminant o compensant els gasos amb efecte d’hivernacle, d’altres contaminants o posant en valor l’ètica del producte.

Per fer front al repte vital de frenar i revertir la pèrdua de biodiversitat per al 2030 necessitem de manera imperativa transformar el nostre model de producció i consum a escala global, un desafiament altament improbable d’aconseguir a mitjà termini i que podríem assolir en tres dècades si ens formem millor, som conseqüents amb les necessitats del planeta i invertim en l’educació de les noves generacions allunyant-nos del model clàssic de productivitat i dels valors de consum que encara avui prevalen a la societat occidental (publicitat, màrqueting, competitivitat…) on allò material és objectiu vital per assolir la felicitat. Res més lluny de la realitat, o eduquem en la realitat del món que habitem i els seus límits socials, econòmics i de creixement o les noves generacions en patiran les conseqüències.

Com argumenta la Plataforma Intergovernamental Cientificonormativa sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) -òrgan intergovernamental independent, establert pels Estats membres el 2012, l’objectiu del qual és enfortir la interfície cientificonormativa per a la diversitat biològica i els serveis dels ecosistemes per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, el benestar humà a llarg termini i el desenvolupament sostenible-, la pèrdua de biodiversitat mundial només es pot abordar a través de transformacions econòmiques, socials, polítiques i els canvis tecnològics. Això vol dir anar molt més enllà dels esforços de conservació i restauració del capital natural, hem de canviar la manera com produïm, utilitzem i reciclem els productes i els nostres aliments. En síntesi, significa redissenyar la nostra economia per ajudar a assolir un futur positiu per a la natura i la humanitat.

L’economia circular ofereix un escenari conceptual i de procés ideal per afrontar aquest repte transformador a les nostres vides. Com?, fent compatible la prosperitat econòmica intel·ligent amb el benestar de la societat, l’ús sostenible dels recursos naturals i la restauració de la natura. L’economia circular ofereix oportunitats per a un nou i millor creixement, que no només contribueixen a salvaguardar ia recuperar la biodiversitat i les seves vitals interconnexions, sinó que a més proporciona altres beneficis per a tota la societat, com ajudar a abordar el canvi climàtic, millorar la qualitat del aire i de laigua i reduir el cost de laccés a béns i serveis. L’economia circular enfocada a la recuperació de la biodiversitat ha de centrar-se urgentment en quatre elements clau: la producció alimentària, la protecció i la reconstrucció del medi ambient, la producció industrial i de serveis i la gestió integrada de residus. En aquest context el projecte Reptes Vitals per a una Nova Era exposa i analitza als seus articles i postulats acadèmics el replantejament del model econòmic i la manera d’actuar per fer front a aquests desafiaments, dels quals n’exposem els tres més rellevants:

Eliminar la contaminació i la gestió de residus
Per eliminar o reduir els impactes sobre la biodiversitat és essencial dissenyar (ecodissenyar) els productes i/o serveis des del principi analitzant-ne els ihttps://fundacionraed.org/retos-vitales/mpactes ambientals, ecològics i socials en tot el seu cicle de vida. Per exemple, eliminar l’ús de plàstics innecessaris, utilitzar plàstics compostables o utilitzar productes de plàstic perquè tinguin valor després de l’ús per reutilitzar-los o reciclar-los. Això significa que poden circular a l’economia en lloc de desaprofitar-se i contaminar l’entorn.
Circulació de productes i materials
La disminució de la demanda de productes i recursos naturals evita la pèrdua de biodiversitat. Per exemple, a la fabricació de roba, els productes més sostenibles amb cotó de qualitat i bon disseny s’utilitzen durant més temps, redueixen la quantitat d’aigua i de terra necessària per cultivar el cotó. Això deixa més espai per a altres usos, inclosa la conservació d’àrees silvestres, que són crucials per a la salut i el vigor de la biodiversitat. Un altre exemple ens apropa al cafè encapsulat que ven Nespresso i altres marques comercials. Les càpsules d’alumini, tot i ser reciclables, necessiten quantitats ingents de recursos per a la seva síntesi, metalls que provenen de la mineria, aigua, pintures… i de processos productius contaminants, que afecten la biodiversitat i generen emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Amb un paquet de cafè mòlt de mig quilogram es poden produir 100 tasses de cafè de qualitat i l’impacte ambiental és molt menor. En aquest context, la publicitat i el màrqueting orientat al consum de cafè a les càpsules d’alumini hauria de ser més ètic i responsable, explicant al consumidor la petjada ecològica que es genera en comprar aquest producte i utilitzar-lo. D’altra banda, el preu dels productes del mercat, en general, no integra les externalitats negatives que generen ni com l’empresa que el fabrica, ven o distribueix ho compensa. El cas més extrem és el de les hamburgueses “fast food”. Aquestes tenen un preu mitjà de mercat d’1,8 euros i els costos reals si integrem factors ambientals, ecològics i socials arriba a ser entre 20 i 30 vegades superior.
Regenerar la natura
La nova activitat econòmica i la nostra civilització necessita reconstruir la biodiversitat o no prosperarà sinó tot al contrari, involucionarà. Els nous enfocaments circulars sobre l’agricultura regenerativa, la permacultura, l’agroecologia i entre d’altres la gestió forestal ecosostenible afavoreixen la biodiversitat, enforteixen els ecosistemes, augmenten de manera significativa la fixació de carboni a terra i milloren la salut i capacitat productiva dels ecosistemes circumdants. Els governs haurien de legislar per permetre una agricultura i una silvicultura regeneratives perquè aquestes zones continuessin sent productives a llarg termini i de forma perdurable per a les futures generacions. D’altra banda, els mercats i els consumidors han d’aprendre, respectivament, a ser responsables de les vendes i les compres reclamant la regeneració de la naturalesa i de la biodiversitat en tota la cadena de valor.

L’economia circular dissenya els seus productes i els seus serveis tenint en compte la protecció de la natura i el valor ecològic i econòmic del capital natural a llarg termini. Riu Ter. Foto: Miquel Ventura Monsó

Tot i que anem tard, la transició a una economia circular s’està accelerant a través dels nous negocis responsables, la transformació de les empreses existents, les finances sostenibles i la formulació d’estratègies i noves polítiques, especialment en el marc legislatiu de la Unió Europea. És un procés lent, però gràcies a la cultura creixent del binomi productor-consumidor responsable s’exigeixen als mercats productes i serveis més justos, ecològics i sostenibles en el marc de l’economia circular i regenerativa.

Cada cop més empreses i indústries estan adoptant principis circulars per crear valor, impulsar la innovació i augmentar competitivitat. Exemples d’això els tenim a la revenda de roba usada, un mercat que s’espera que sigui dues vegades més gran que la moda “low cost” a l’horitzó 2030. En els béns de consum envasats les cadenes de valor s’estan transformant per una regulació cada cop més estricta, la pressió pública i la innovació que tendeix a l’eficàcia, l’eficiència ia la reducció de costos econòmics i ambientals. Al sector de les finances, l’interès en l’economia circular és cada vegada més alt i estratègic, ja que es considera un factor essencial per complir amb el medi ambient, els objectius socials i de governança (ESG) per a un desenvolupament econòmic intel·ligent tenint en compte compte els límits dels recursos disponibles del planeta.

Els governs de tot el món volen accelerar el canvi cap a una economia circular i a la Unió Europea és un eix estratègic del Pacte Verd Europeu i dels fulls de ruta de les noves inversions econòmiques en el marc dels fons Next Generation. En aquest sentit, hi ha noves propostes i legislació vinculant per impulsar l’economia circular a mercats clau inclosos la Xina, Llatinoamèrica i el Japó amb la UE. Finalment, les empreses capdavanteres del món comencen a unir punts amb la circularitat en les seves estratègies econòmiques i processos per protegir la biodiversitat i invertir activament en la seva conservació. Aquest procés de canvi de model econòmic dels sectors productius dels quals depenem s’ha de fer amb celeritat, però també amb responsabilitat i des del coneixement. És aquí on la RAED i la seva Fundació jugaran un paper important i estratègic per promoure, des de l’experiència i el saber, el coneixement útil i necessari per impulsar l’economia circular a través del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era.

En aquest procés d’acompanyament, la nostra tasca és avaluar des de la ciència els impactes de l’economia clàssica i les interaccions que genera sobre la natura, la biodiversitat i el medi ambient i establir objectius d’acció per fer front al repte. També hem de ser capaços didentificar les oportunitats de la transformació de lempresa lineal a una empresa basada en l’economia circular i complir amb els objectius dacció. Finalment, influir en les cadenes de valor per oferir solucions innovadores que pot generar canvis positius a nivell del sistema, així com potenciar la col·laboració per generar valor i assolir el nostre propòsit de complir amb els 17 ODS.

La combinació d’implementar una estratègia de protecció de la biodiversitat a escala global amb l’economia circular i sumat als plans de recuperació i inversió derivats de la pandèmia ens ofereix una oportunitat excel·lent per aprofitar aquest estímul i reorientar-nos cap a noves formes de desenvolupament més intel·ligents, ecològiques i sostenibles, en lloc de simplement accelerar aquest model econòmic lineal que és massivament malbaratador, contaminant i molt destructiu per als ecosistemes naturals i la biodiversitat.