Dr. Rafael Urrialde
Rafael Urrialde, professor del Departament de Genètica, Fisiologia i Microbiologia de la Universitat Complutense de Madrid i del Departament de Ciències Farmacèutiques i de la Salut de la Universitat CEU-San Pablo, president de la Comissió Científica de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport, secretari de la Fundació Espanyola de Nutrició i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), protagonitza una entrevista que va publicar el 20 de maig passat el portal especialitzat Kómoda News, on reflexiona sobre l’ús generalitzat dels edulcorants sense calories com a substitutius dels sucres als aliments processats i begudes refrescants, uns productes estudiats i aprovats per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i les institucions de la Unió Europea a la seva legislació corresponent.
Reconegut expert en seguretat alimentària, Urrialde destaca els controls exhaustius pels quals passen aquests i altres productes aprovats per les autoritats sanitàries comunitàries. “És probable que els edulcorants baixos en calories o sense calories estiguin sent un dels additius més estudiats, per això és una cosa sorprenent que se’n qüestioni la seguretat fora dels canals de les autoritats o agències de seguretat alimentària. Per descomptat que cal seguir investigant, ja que si incrementem el nombre de tipus d’edulcorants i, sobretot, d’origen natural, podem esmorteir i reduir els possibles efectes de la ingesta diària admissible. És més, cada cop la tendència va més cap a la barreja o combinació de diversos edulcorants per utilitzar i compensar amb quantitats inferiors”, assenyala.
Urrialde considera que aquest tipus d’edulcorants són una eina per reduir la quantitat de sucre i fins i tot rebaixar el grau de dolçor dels productes alimentaris. Tot i que per ajudar al control de pes cal tenir en compte la composició de cada aliment i beguda i alhora el conjunt d’aliments que formen part de la dieta. És a dir, no n’hi ha prou de substituir el sucre per un edulcorant acalòric o consumir productes que els portin a la seva composició per reduir pes o portar una vida més saludable. “Si no existeix una adherència a una dieta amb menys contingut en sucres i calories, podem estar en situacions similars tant amb edulcorants com sense, ja que poden existir comportaments de compensació, d’indulgència o de balanç que no alteren el resultat final de la reducció de sucre o de calories a la dieta”, destaca.
Finalment, alerta sobre la impossibilitat de trobar aquests edulcorants als aliments amb alguna consideració legal d’origen natural o ecològic. “En el cas dels productes alimentaris ecològics, biològics o orgànics, només es pot fer servir sucre, ja que tots els seus ingredients han de ser d’origen ecològic, biològic o orgànic i no es poden utilitzar edulcorants, pel fet que la legislació a la Unió Europea d’aquest tipus de productes alimentaris no contempla l’ús d’additius tret que siguin totalment imprescindibles en l’àmbit tecnològic i en aquest cas no ho és per l’ús com a ingredient del sucre”, conclou.
