Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia i vice-rector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal acadèmic The Conversation el 25 d’abril de 2021 i al “Diario de Navarra” el 26 d’abril de 2021 i entrevista radiofònica emesa per Ràdio Nacional el 8 de maig de 2021
Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda el debat sobre la base biològica dels comportaments violents i la seva intervenció farmacològica a l’article “Así funciona el cerebro de las personas agresivas y violentas”, publicat al portal acadèmic The Consersation el passat 25 d’abril i, un dia després, pel “Diario de Navarra”. L’acadèmic signa aquest article al costat de Cecilio Álamo, catedràtic de Farmacologia de la Universitat d’Alcalá. López Muñoz analitza també aquest assumpte al programa “Inquietamente, mente inquieta”, de Ràdio Nacional d’Espanya, emès el passat 8 de maig.
“Les conductes agressives i violentes constitueixen un problema de gran envergadura a la societat actual. S’estima que la seva prevalença en la població general és del 25% i s’ha constatat que el subjecte agressiu sol estar incapacitat per mantenir unes adequades relacions socials, laborals i familiars. Malgrat la seva transcendència, la naturalesa íntima de les conductes agressives és força desconeguda. La seva gènesi és múltiple: participen factors ambientals, de predisposició hereditària i neurobiològics. Durant les tres últimes dècades s’han multiplicat les recerques neuroanatòmiques i neuroquímiques que han tractat de donar llum al coneixement de les bases biològiques de l’agressivitat”, presenten els dos autors a The Conversation i “Diario de Navarra” una qüestió que es porta estudiant des de fa més d’un segle, sent objecte recurrent de l’agenda pública, sense que se n’hagin obtingut avenços significatius, tot i que tant la Psiquiatria i Psicologia com la Farmacologia ofereixin ja respostes, diagnòstics i tractaments efectius sobre alguns comportaments violents.
En aquest sentit, tots dos estudiosos expliquen com fa ja més de 40 anys es va demostrar que les conductes agressives a l’humà es relacionaven amb alteracions a l’àrea límbica i als lòbuls frontals i temporals. Més recentment, gràcies al desenvolupament de les tècniques de neuroimatge, s’ha obtingut informació addicional sobre la relació entre l’anatomia cerebral i la conducta agressiva. D’aquesta manera s’ha trobat una relació entre l’agressivitat i les alteracions de l’hemisferi dominant i del lòbul temporal esquerre. A més, altres zones del cervell, com ara l’hipotàlem, l’amígdala, el lòbul frontal i l’escorça cingulada, exercirien un paper modulador d’aquestes conductes. Aquestes tècniques de neuroimatge també han confirmat una disminució del volum de la substància grisa en l’escorça orbitofrontal en un grup de delinqüents violents i criminals psicòpates.
“Coneixem molt poques coses al respecte i fa dècades que tractem d’aconseguir un diagnòstic clar per poder actual sobre elles i hem fracassats amb molts fàrmacs. Sí sabem, per exemple, que es produeixen algunes alteracions al cervell de persones violentes, com a l’àrea límbica, que està relacionada amb un tipus d’actuació violenta, i sabem que l’escorça prefrontal pateix un deteriorament en persones amb aquest tipus de comportaments”, va dir l’acadèmic a Ràdio Nacional.
“On més hem avançat és a determinar la participació dels neurotransmissors en aquest tipus de conductes, especialment de la serotonina als intents de suïcidi i en nivells molt baixos en individus molt violents. Hi ha certs fàrmacs que permeten controlar aquestes conductes, especialment als receptors d’aquesta hormona o els que redueixen la presència d’hormones masculines estimulades amb anabolitzants”, va afegir.
López Muñoz i Álamo conclouen que tot i que les circumstàncies ambientals (cultura, abús de substàncies, deficiències econòmiques, accessibilitat a les armes…) poden condicionar una societat violenta, on les conductes agressives es manifestin amb més freqüència, els estudis experimentals amb models animals i els estudis clínics amb humans han pogut constatar fefaentment el paper de certes alteracions neurobiològiques en aquests tipus de conductes. “Aquest coneixement, tot i els fracassos previs, pot obrir les portes a un futur proper, en el qual es pugui controlar terapèuticament l’agressivitat i la violència”, asseguren.
