Dr. Manel Esteller
Manel Esteller, catedràtic de Genètica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona (RAED), lidera un innovador estudi epigenètic sobre la longevitat que analitza, entre d’altres, mostres biològiques de la catalana Maria Branyas, la persona amb més edat del planeta als seus 116 anys, a qui el també acadèmic emèrit August Corominas ha dedicat alguns dels seus articles sobre longevitat.
L’estudi analitza el secret biològic de la longevitat d’aquesta dona gran que des de fa 20 anys resideix a la residència Santa Maria del Tura d’Olot, considerada la persona de més edat del planeta des de principis d’aquest any, quan va morir als 118 anys la monja francesa Lucile Randon. “Maria Branyas no pateix cap tipus de neurodegeneració. El seu cervell no ha envellit gaire. Tampoc no pateix cap patologia cardiovascular, i això que és una de les tres malalties típiques de la vellesa: arteriosclerosi, càncer i neurodegeneració. Però ella no en té cap de les tres. En canvi, sí que pateix dificultats de mobilitat. Les seves articulacions estan envellides”, va explicar el mateix Esteller al diari “La Vanguardia” en un reportatge publicat el 5 de novembre passat.
Expert en l’estudi de les cèl·lules canceroses, l’acadèmic intenta incidir en la relació entre càncer i envelliment. “Les cèl·lules tumorals, com a tals, són més joves. Amb l’oxigen, menjar i temperatura adequats, viuen per sempre. Per tant, hi ha clars vincles entre els dos conceptes. La idea és veure si el procés d’envelliment és diferent en funció del teixit. Pot ser que una persona tingui el cervell vell, però la bufeta en bones condicions, i viceversa”, va explicar l’expert.
Esteller va engegar i va dirigir el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge. Entre altres guardons, ha rebut el Premi Carmen i Severo Ochoa de Recerca en Biologia Molecular, el Premi Nacional de Genètica, el Premi Rei Jaume I, el Premi Nacional de Recerca de la Generalitat de Catalunya i el Premi Internacional Catalunya. És autor de més de 600 publicacions i la Universitat d’Stanford ho considera un dels científics més citats a nivell mundial.
