González de Posada culmina la seva sisena tesi doctoral, en Filologia
Francisco González de Posada, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar el passat mes de juliol a la Universitat d’Alcalá la seva sisena tesi doctoral amb el títol “La formulación lingüística de los personajes femeninos en Delibes: De la realidad sociohistórica al realismo literario”, en la qual porta a terme un estudi de la concepció de la realitat que ofereixen la física, la metafísica, la filosofia social, la sociologia i la lingüística a la construcció del gènere conreat per l’autor castellà i, en particular, el paper de la dona a la seva obra. Una temàtica, assegura, que va ser una proposta de la seva directora de tesi, la catedràtica d’aquesta universitat madrilenya María Ángeles Álvarez, i que per fer aquesta anàlisi han estat fonamentals els seus coneixements multidisciplinaris de física, metafísica, filosofia social i sociologia.
“El primer que es pot dir és que Delibes és un escriptor de personatges masculins. El paper que van a ocupar les dones és secundari; utilitzats, d’una o altra manera, per destacar o caracteritzar personatges masculins. Hi ha dues novel·les, però, en què la dona ocupa un paper de coprotagonista: Carmen, la Menchu, de ‘Cinco Horas con Mario’, tot i que sigui la via que utilitza Delibes per dibuixar a Mario, dona que perfila amb trets cridanerament negatius, i Ana, reflex de la seva dona, en la novel·la ‘Mujer de rojo sobre fondo gris’, on la presenta com a model de perfecció de virtuts físiques, intel·lectuals i espirituals”, explica González de Posada.
Dr. Francisco González de Posada
Al llarg de les seves cinc dècades de producció literària Delibes utilitza nombrosos arquetips femenins en les seves novel·les, generalment en papers secundaris, que per a l’estudiós permeten comprovar com ha anat evolucionant el paper de la dona a Espanya i la seva percepció en la segona meitat del segle XX. “Hi ha un arquetip inicial de la dona pagesa, la Desi, que emigra a la ciutat a servir i el seu somni és casar-se amb algun noi del seu poble, però a mesura que passa el temps també es troba l’arquetip de noia ‘progre’ universitària, Lali, a ‘El disputado voto del señor Cayo’, que mostra l’inici del procés del moviment feminista a Espanya. Al seu costat, l’arquetip de dona ciutadana casada que conclourà amb l’Anita de l’any 1995, a ‘Diario de un jubilado’, que al Xile dels anys 50, ‘Diario de un emigrante’, s’havia posat a treballar, amb certa independència i a col·laborar en el manteniment de la família”, explica.
També han estat cinc les dècades que González de Posada s’ha dedicat a la docència i a la recerca en Fonaments de Física i ha estat després de la seva jubilació com a catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid quan ha reprès els seus estudis per a realitzar els doctorats en Teologia, filosofia, Sociologia i Medicina. Ara, acaba de defensar la seva tesi de Filologia a la Universitat d’Alcalá, culminant el seu sisè doctorat en Filologia.
