Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia i vicerector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Conferència difosa per streaming i publicada pel canal especialitzat “DiarioSalud”
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), explica d’una manera didàctica el procés de recerca i de desenvolupament dels fàrmacs en una conferència organitzada per l’Acadèmia Dominicana de Medicina i el canal especialitzat “DiarioSalud” el passat 30 de juliol que es va transmetre per streaming i que està disponible al web i el canal de YouTube de “DiarioSalud”.
L’acadèmic va iniciar la seva exposició explicant que qualsevol recerca sobre un nou fàrmac s’inicia amb un complex examen de més de 10.000 compostos químics en la seva fase inicial. D’aquí, per eliminació, els investigadors redueixen aquesta xifra fins als 250 compostos al denominat període preclínic, que pot durar fins a sis anys, i que inclou ja l’experimentació amb animals. A partir d’aquí la recerca ha d’arribar als cinc o sis compostos als quals es limiten els assajos clínics sobre persones, primer amb ciutadans sans i després amb malalts. Un nou procés que s’allarga fins als set anys. Finalment arriba l’aval de les autoritats sanitàries, que solen trigar una mitjana d’un any a un any i mig a avaluar un nou fàrmac i aprovar-lo per al seu ús mèdic. En definitiva, el procés sencer acostuma a durar de 10 a 15 anys, tenint en compte a més que es donen nombrosos fracassos al llarg del procés.
Dr. Francisco López
López Muñoz va explicar que la clau de l’èxit en el desenvolupament de qualsevol nou medicament rau en la identificació de dianes biològiques. Per a això cal conèixer a fons la malaltia sobre la qual es pretén actuar, conèixer l’agent infecciós o les mancances biològiques que la produeixen i donar amb els transportadors adequats per conduir aquestes substàncies farmacològiques que s’hagin determinat efectives al lloc adequat perquè interaccionin amb l’organisme. Així mateix, qualsevol desenvolupament farmacològic ha de tenir en compte la toxicitat i efectes secundaris que pot desenvolupar un nou fàrmac.
En la seva xerrada, l’acadèmic va destacar el factor de la casualitat que s’ha donat al llarg de la història en el descobriment de nous fàrmacs, amb la penicil·lina o la vacuna de la verola com a exemples paradigmàtics. Destacant que no és només l’atzar, sinó la sagacitat dels investigadors per determinar que en un fet casual pot trobar-se una solució efectiva i investigar-ne. Aquest és un camp sobre el qual López Muñoz incideix en els seus últims estudis.
