L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha presentat l’estudi “De la Teoría del Estado a la Administración Pública”, que publicarà al seu proper número “Tribuna Plural”, la revista científica de l’Acadèmia. Al seu treball, Sada traça l’evolució de l’organització de l’Estat i l’Administració Pública des de la seva formulació als regnes medievals fins a la constitució dels Estats Units Mexicans ja al segle XIX, analitzant els diferents corrents de pensament i els models d’organització política que s’han succeït al llarg de la història.
“Per fer aquesta anàlisi, en primer lloc hem de reflexionar sobre la gestació i evolució que d’alguna manera ha vingut a succeir-se en l’Estat Modern, tal com el coneixem, tant pel que fa al desenvolupament de les seves pròpies pautes com a la seva interrelació amb altres elements externs com el són les figures públiques i el seu estil personal de governar. De la mateixa forma que la seva interrelació amb altres instàncies alternes, no del tot governamentals, i fins i tot altres estaments. En segon lloc es reprendrà també la interrelació que per naturalesa hi entre els ciutadans i l’Estat nació a què es pertany, tal com la necessitat intrínseca del govern darrere de legitimar-se per mitjà de l’exercici del poder”, considera Sada a l’inici del seu estudi.
L’historiador s’atura també en les estructures supranacionals que es van formar al voltant de certs imperis o regnes i fins i tot de l’Església , i com això va derivar en un debat alhora legal i religiós. “Després de la creació de les anomenades esglésies luterana i anglicana, l’església catòlica va viure una etapa en què es va qüestionar fortament la seva legitimitat com a autoritat supranacional, pauta en la qual a partir de l’època i influència en que el pensament d’autoritats en la matèria com Erasme de Rotterdam o Sant Thomas More es va xocar de front amb les pretensions omnímodes i estatistes de Luter, Calvino i Enric VIII, que afalagant l’ambició dels prínceps del seu temps, van intentar de vendre la idea de com de convenient resulta per al governant la concentració del poder absolut -temporal i espiritual- en una sola figura règia, de la mateixa manera que el ‘rex et sacerdos’ de la protohistòria pagana, encara dotant-la d’un matís on s’emfatitzava la preponderància del sentiment nacionalista a ultrança”, explica.
Enrique Sada Sandoval
Sada també analitza el paper moral de l’Estat i la seva funció com a garant de les llibertats individuals. “L’acció política, com tota activitat provinent de l’home, no pot estar exempta de la seva corresponent ponderació moral davant la societat en general o davant la consciència del propi individu, de manera que un acte polític pot arribar a ser definit com a correcte o incorrecte, segons conflueixin en ell determinats fins, mitjans o circumstàncies, totes encaminades a la conquesta definitiva d’un bé suprem, segons s’infereix”, afegeix.
Per concloure en la definició d’Estat com “aquella organització corresponent a determinat grup d’individus, assentats des temps determinat en un territori després d’haver constituït un ordre jurídic que es constitueix a si mateix gràcies a la designació d’una assemblea o cos de funcionaris, generalment electe pels mateixos, amb la finalitat de garantir mitjançant l’exercici del comandament suprem la continuïtat transgeneracional del que es defineix clarament com la instauració del poder públic, després de la consolidació d’una autoritat visible que de manera autònoma, jerarquitzada i centralitzada, tendeix a vetllar per la preservació del bé comú”.
